Aconsegueix l'aplicacióDevocions per a la Quaresma a partir de la Santa Bíblia: MosaicMostra
Purificació ràpida (Clyde Taber)
El dejuni és una paraula força estranya per a les nostres orelles. Ens enfadem, dubtem i ho descartem. El deixem de banda amb tanta cruesa com els líders religiosos van deixar de banda l'home colpejat en la paràbola de Jesús. No obstant això, el dejuni era part del ritme i el flux de la vida de l'Església primitiva.
Jesucrist va afirmar i va abraçar la pràctica del dejuni de l'Antic Pacte. "Quan es dóna a algú que ho necessita" (Mateu 6: 2), "quan pregueu" (Mateu 6: 5), "quan dejunes" (Mateu 6:16), va ensenyar a la muntanya. Jesús va assumir que donar, resar i dejunar eren una part normal de la vida espiritual. No són eleccions, sinó una part de l'ensenyament bàsic a l'escola de Crist.
El dejuni va precedir molts punts clau en la història de la humanitat. Després que Moisés va dejunar, va rebre les tauletes que van canviar el nostre coneixement del pecat i el sentit de la rectitud del món (Èxode 34:28). Després del dejuni de Jesús, la copa començà a fluir amb el vi de la Nova Aliança (Mateu 4: 2). Després que els primers líders de l'Església dejunessin, el moviment de Jesús va expandir-se fins més enllà de les fronteres de Palestina (Fets 13: 2). L'església del segle Xx a Àsia va dejunar i ara creix a taxes sense precedents. El Pare estima i premia els qui es precipiten amb un cor pur (Mateu 6:18).
El dejuni precedeix el propòsit i, per tant, el propòsit ha de precedir el dejuni. Quan dejunem, hauríem de considerar-ho com un moment de "deixar de banda" per "absorvir". Abandonem els aliments durant un temps per centrar-nos millor en Crist i el seu regne. El dejuni requereix resolució i dedicació. Prenem temps per sortir de l'autopista de les nostres vides ocupades. El dejuni és més beneficiós quan s'acompanya de buscar, sacrificar i sembrar a l'Esperit en comptes de la carn. Quan mengem, satisfem la carn. Quan avancem, arribem més enllà de la carn al regne de l'Esperit.
El fruit del dejuni no s'aconsegueix ràpidament. És una pràctica millorada amb el temps i l'experiència. Quan entrem en una temporada de dejuni, el Senyor dóna gràcia. Per un moment ens recorda la mort, i després l'Esperit tradueix l'absència d'aliments en sentit de vida, llum i discerniment.
A mesura que Jesucrist es deliberava en el seu viatge a Jerusalem, podríem seguir-lo en aquesta pràctica. No "i si", sinó "quan dejunis"
El dejuni és una paraula força estranya per a les nostres orelles. Ens enfadem, dubtem i ho descartem. El deixem de banda amb tanta cruesa com els líders religiosos van deixar de banda l'home colpejat en la paràbola de Jesús. No obstant això, el dejuni era part del ritme i el flux de la vida de l'Església primitiva.
Jesucrist va afirmar i va abraçar la pràctica del dejuni de l'Antic Pacte. "Quan es dóna a algú que ho necessita" (Mateu 6: 2), "quan pregueu" (Mateu 6: 5), "quan dejunes" (Mateu 6:16), va ensenyar a la muntanya. Jesús va assumir que donar, resar i dejunar eren una part normal de la vida espiritual. No són eleccions, sinó una part de l'ensenyament bàsic a l'escola de Crist.
El dejuni va precedir molts punts clau en la història de la humanitat. Després que Moisés va dejunar, va rebre les tauletes que van canviar el nostre coneixement del pecat i el sentit de la rectitud del món (Èxode 34:28). Després del dejuni de Jesús, la copa començà a fluir amb el vi de la Nova Aliança (Mateu 4: 2). Després que els primers líders de l'Església dejunessin, el moviment de Jesús va expandir-se fins més enllà de les fronteres de Palestina (Fets 13: 2). L'església del segle Xx a Àsia va dejunar i ara creix a taxes sense precedents. El Pare estima i premia els qui es precipiten amb un cor pur (Mateu 6:18).
El dejuni precedeix el propòsit i, per tant, el propòsit ha de precedir el dejuni. Quan dejunem, hauríem de considerar-ho com un moment de "deixar de banda" per "absorvir". Abandonem els aliments durant un temps per centrar-nos millor en Crist i el seu regne. El dejuni requereix resolució i dedicació. Prenem temps per sortir de l'autopista de les nostres vides ocupades. El dejuni és més beneficiós quan s'acompanya de buscar, sacrificar i sembrar a l'Esperit en comptes de la carn. Quan mengem, satisfem la carn. Quan avancem, arribem més enllà de la carn al regne de l'Esperit.
El fruit del dejuni no s'aconsegueix ràpidament. És una pràctica millorada amb el temps i l'experiència. Quan entrem en una temporada de dejuni, el Senyor dóna gràcia. Per un moment ens recorda la mort, i després l'Esperit tradueix l'absència d'aliments en sentit de vida, llum i discerniment.
A mesura que Jesucrist es deliberava en el seu viatge a Jerusalem, podríem seguir-lo en aquesta pràctica. No "i si", sinó "quan dejunis"
Escriptures
Sobre aquest pla
Aquestes notes devocionals quotidianes a través dels 46 dies del temps de Quaresma, adaptades de la Santa Bíblia: Mosaic, aplega cites, lectures i l'Escriptura per a ajudar-te a centrar la teva atenció en Crist. Tant si no tens massa idea de què va la Quaresma, com si has observat la Quaresma i l'any litúrgic durant tota la teva vida, t'agradarà les lectures de l'Escriptura i les visions devocionals de cristians de tot el món i al llarg de la història. Uneix-te a nosaltres i a l'Església arreu del món per a centrar-nos en Jesús al llarg de les setmanes que ens condueixen a la Pasqua.
More
Voldríem agrair Tyndale House Publishers per la seva generositat en proporcionar-nos les Devocions per a la Quaresma a partir de la Santa Bíblia: Mosaic. Per a saber més de la Santa Bíblia: Mosaic, visita: www.tyndale.com/p/holy-bible-mosaic-nlt/9781414322056
