Devocions per a la Quaresma a partir de la Santa Bíblia: MosaicMostra

Karl Barth (Suïssa, 1886-1968)

Quan parlem de gràcia, pensem en el fet de que la inclinació favorable de Déu cap a la criatura no es deixa agreujar i frustrar per la resistència d'aquesta. Quan parlem de santedat, pensem, d'altra banda, en el fet de que la seva favorable inclinació venç i destrueix aquesta resistència

Parlar de gràcia és parlar del perdó dels pecats; parlar de santedat es parlar del judici dels pecats. Però, ja que tots dos reflecteixen l'amor de Déu, com pot existir l'un sense l'altre, el perdó sense judici o judici sense perdó?

Només on l'amor de Déu encara no es revela, encara no es cregut o ja no s'hi creu, hi pot haver una separació en comptes d'una distinció. En aquest cas el perdó s'inferirà en abstracte del pecat, i el judici de la condemna. No seria el judici de Déu en un cas o el perdó de Déu en l'altre.

Si parlem en fe i, per tant, a la llum de Déu i del seu amor i, per tant, del perdó i del judici de Déu, a mesura que creixi la nostra visió, distingirem, però no separarem, entre la gràcia de Déu i la santedat de Déu.

El vincle entre les dues es resumeix de manera decisiva en el fet que les dues caracteritzen i distingeixen el seu amor i, per tant, a Ell mateix en la seva acció en el pacte, com a Senyor del pacte entre Ell i la seva criatura.