Devocions per a la Quaresma a partir de la Santa Bíblia: MosaicMostra

Recolzat en mi (Karen Sloan)

"Recolzat en mi". Déu ens fa aquesta invitació a tu i a mi en tots els moments de la nostra vida. Podem triar respondre: "Si-us-plau, Déu, rescata'm! Vine ràpidament, Senyor, i ajuda'm". Però, pel que a mi respecta, el meu enfocament sovint queda atrapat en mi mateixa. Em trobo atrapada per tot el que realitzo o en tot el que he deixat per fer. Crec que les circumstàncies són el resultat de les meves pròpies habilitats o la culpa de les meves pròpies limitacions. Quan centro la vida només en mi, sóc cega a la realitat de la meva total dependència del el meu Creador. El soroll de l'arrogància i l'ansietat ensordeix la crida a recolzar-me en els braços eterns.

Déu ens ha dissenyat per a ser dependents. Es tracta d'una doble dependència: primer, directament de Déu, i segon, indirectament de Déu a través d'aquelles persones que Déu introdueix a les nostres vides. La nostra existència és d'interconnexió, no d'aïllament.

A mesura que Jesús vivia la seva vida a la terra com a Déu i com a ésser humà, va viure la vida definitiva de la dependència contínua del seu Pare; però també depenia de la disposició del seu Pare a través d'altres éssers humans. Déu va donar vida humana a Jesús a través de Maria. Maria primer va portar a Jesús dins del seu cos i després als seus braços. L'alimentació que va prendre Maria va ser la primera alimentació que ell va rebre. Ella li preparava el seu pa de cada dia i el va criar amb tot el cor, satisfent una de les necessitats més profundes de l'ànima humana.

A l'edat adulta, Jesús va dependre d'una gran comunitat per a dur a terme el treball que estava cridar a fer. Un nen va subministrar els cinc pans i dos peixos que alimentarien a cinc mil persones. Jesús va demanar a una dona que li donés aigua d'un pou i va dependre de la seva paraula per a evangelitzar tota la seva població samaritana, i va fer que molts creguessin en ell. Enfonsat de dolor al jardí de Getsemaní, Jesús va buscar consol en companyia de Pere, Jaume i Joan, fins-i-tot quan es van adormir quan el Senyor els necessitava més. Quan Jesús va morir a la creu, Maria va estar allí amb les altres dones i Joan, disposats, potser, a sostenir el seu cos per darrera vegada. Jesús va demanar al seu deixeble que fes una cosa més: cuidar la seva mare (Joan 19: 26-27). Fins-i-tot la seva tomba va ser un regal d'un dels seus seguidors (Mateu 27: 59-60).

Però Jesús no es va quedar en aquesta tomba més enllà de tres dies. Aquell de qui depenía per damunt de tots els altres el va ressuscitar de la mort a la vida.

Hi ha llibertat en la dependència. Permet que cadascun de nosaltres acceptem la nostra vulnerabilitat. Ja no hem d'ocultar-nos amb vergonya o autosuficiència. Tu i jo podem optar per recolzar-nos en el nostre Pare enmig de tots esdeveniments, desastrosos o encantadors, pregant: "Si us plau, Déu, rescata'm! Vine ràpidament, Senyor, i ajuda'm" (Salm 70: 1).

Ens recolzem en el Senyor en dependència, depenem dels més propers a nosaltres, i ens recolzem també en els sants que ens han precedit en la fe. Fa mil sis-cents anys, un líder cristià europeu anomenat Joan Cassià va publicar el relat de les seves converses amb monjos que vivien en un desert de l'Orient Mitjà. Un monjo ancià, Isaac, havia compartit aquesta preg'aria del Salm 70 amb el jove Joan en la seva visita al seu monestir. El llibre de Joan i l'oració d'Isaac van tenir una influència tan gran que, fins avui, molts cristians del món comencen els temps de pregària amb el vers de la Escriptura que Isaac va recomanar a Joan Cassià. I enels dies en què estic calmat per a escoltar la crida, recolza't en mi, jo també m'uneixo a aquesta pràctica de pregària gràcies, en part, a Joan Cassià, a Isaac i als seus companys monjos.