Romans 11:1-10 - Compara totes les versions

Comparteix

¿És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! També jo sóc israelita, del llinatge d’Abraham per la tribu de Benjamí. Déu no ha rebutjat el seu poble, que ja coneixia per endavant. ¿No recordeu allò que explica l’Escriptura sobre Elies, com apel·lava a Déu queixant-se d’Israel? “Senyor, han mort els teus profetes i han arrasat els teus altars; m’he quedat jo tot sol, i encara pro-curen matar-me.” Però, quina és la resposta de Déu? “M’he reservat set mil homes que no han reverenciat Baal.” Així, doncs, també en aquest temps ha quedat una resta elegida per gràcia. I, si ho és per gràcia, ja no ho és per les obres; altrament, la gràcia deixaria de ser gràcia. Què vol dir, doncs? Que allò que Is-rael està buscant no ho ha obtingut; en canvi, ho ha obtingut una part de gent escollida, i els altres s’han obcecat, tal com diu l’Escriptura: “Déu els fa insensibles espiritualment, amb ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia present.” A més, David, en un salm, diu: “Que la seva taula se’ls torni un parany i una trampa, un motiu d’escàndol i el càstig que es mereixen. Que se’ls ennuvoli la vista i no hi vegin; i fes que els flaquegin sempre els lloms.”

Jo pregunto, doncs: És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! Jo mateix sóc israelita, descendent d’Abraham, de la tribu de Benjamí. Déu no ha rebutjat pas el seu poble , que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu què diu l’Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu: Senyor, han mort els teus profetes, han derrocat els teus altars; només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me . Tanmateix, què li respon Déu? M’he reservat set mil homes que no han doblegat els genolls davant de Baal . Així, doncs, també en el temps present, per pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d’escollits. I si és per gràcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; altrament la gràcia ja no seria gràcia. En conseqüència, Israel no ha aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s’han endurit, tal com diu l’Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia d’avui . I David diu: Que la taula se’ls torni un parany i una trampa, una ocasió de caure, la paga que es mereixen! Que se’ls entelin els ulls i no hi vegin! Doblega’ls l’esquena per sempre .