ROMANS 11:1-10

¿És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! També jo sóc israelita, del llinatge d’Abraham per la tribu de Benjamí. Déu no ha rebutjat el seu poble, que ja coneixia per endavant. ¿No recordeu allò que explica l’Escriptura sobre Elies, com apel·lava a Déu queixant-se d’Israel? “Senyor, han mort els teus profetes i han arrasat els teus altars; m’he quedat jo tot sol, i encara pro-curen matar-me.” Però, quina és la resposta de Déu? “M’he reservat set mil homes que no han reverenciat Baal.” Així, doncs, també en aquest temps ha quedat una resta elegida per gràcia. I, si ho és per gràcia, ja no ho és per les obres; altrament, la gràcia deixaria de ser gràcia. Què vol dir, doncs? Que allò que Is-rael està buscant no ho ha obtingut; en canvi, ho ha obtingut una part de gent escollida, i els altres s’han obcecat, tal com diu l’Escriptura: “Déu els fa insensibles espiritualment, amb ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia present.” A més, David, en un salm, diu: “Que la seva taula se’ls torni un parany i una trampa, un motiu d’escàndol i el càstig que es mereixen. Que se’ls ennuvoli la vista i no hi vegin; i fes que els flaquegin sempre els lloms.”