Proverbis 8:1-21 - Compara totes les versions

Comparteix

¿És que no clama, la Saviesa? ¿No fa sentir la veu, la intel·li-gència? Als cims més alts, a la vora del camí, a la cruïlla de les senderes, es plan-ta; al costat de les portes, a l’entrada de la ciutat, on comencen els carrers, clama: “A vosaltres, homes, dirigeixo la crida, i la meva veu als fills d’Adam. Apreneu, inexperts, la prudència; i vosaltres, insensats, assoliu sen-satesa. Escolteu, que parlo de coses importants; els meus llavis s’obren rectament: la meva boca expressa la veritat, i la malícia és odiosa als meus llavis. Són justes totes les paraules que dic, no tenen res de tortuós ni de fals. Totes són clares per als intel·ligents i rectes per als qui han assolit el coneixement. Aprecieu la meva intenció i no la plata, i el coneixement abans que l’or fi; perquè la saviesa és millor que les perles, i tots els joiells no la poden igualar. Jo, la Saviesa, sóc veïna de la pru-dència i tinc amistat amb la sensatesa. El temor del Senyor és l’aversió a la maldat: orgull, altivesa, mal comportament, i la boca perversa, són coses que detesto. Són meus el consell i la destresa, jo sóc la intel·ligència, meva és la força. Per mi regnen els reis i les autoritats decreten el dret; per mi regeixen els prínceps i els notables, tots els qui judiquen la terra. Jo estimo els qui m’estimen, i els qui em busquen, em troben. Amb mi vénen la riquesa i l’honor, la fortuna perdurable i el benestar. El meu fruit és millor que l’or més fi, el meu rèdit val més que la plata escollida. Jo faig camí per la via de la justícia, pel mig de les sendes de l’equitat, per deixar una herència als qui m’estimen i omplir les seves arques.

¿No sentiu com crida la Saviesa, com aixeca la veu la intel·ligència? Dalt les altures, dominant la ruta, a la cruïlla dels camins, es planta; vora les portes d’accés a la ciutat, a les seves entrades, proclama: «Us crido a tots vosaltres, la meva veu s’adreça a tothom. Inexperts, adquiriu sagacitat; adquiriu seny, els qui sou insensats. Escolteu, que el meu parlar és franc i sincera la meva paraula: assaboreixo la veritat, i la maldat em fa fàstic. No dic sinó paraules honestes: no amaguen res de pèrfid ni de fals; les troba clares qui les vol comprendre, qui posseeix el coneixement les troba justes. Accepteu la meva formació, i no pas plata, el coneixement abans que l’or més preciós, perquè la saviesa val més que els corals, cap pedra preciosa no s’hi pot comparar. »Jo, la Saviesa, visc amb la sagacitat, conec la perspicàcia. Qui venera el Senyor odia el mal. Orgull, arrogància, mal comportament i falsedat, són coses que detesto. Jo aconsello amb competència, posseeixo intel·ligència i força. Gràcies a mi els reis regnen i els sobirans promulguen lleis justes; gràcies a mi governen els governants i els magistrats jutgen amb justícia. Jo estimo els qui m’estimen; els qui per mi es deleixen, em troben. Porto amb mi la riquesa i la glòria, fortuna sòlida i prosperitat; el meu fruit és millor que l’or més fi, sóc més profitosa que la plata de llei; jo camino amb qui practica la justícia, amb qui segueix camins dreturers. Procuro patrimoni als qui m’estimen, els omplo de tresors.