PROVERBIS 8:1-21

¿És que no clama, la Saviesa? ¿No fa sentir la veu, la intel·li-gència? Als cims més alts, a la vora del camí, a la cruïlla de les senderes, es plan-ta; al costat de les portes, a l’entrada de la ciutat, on comencen els carrers, clama: “A vosaltres, homes, dirigeixo la crida, i la meva veu als fills d’Adam. Apreneu, inexperts, la prudència; i vosaltres, insensats, assoliu sen-satesa. Escolteu, que parlo de coses importants; els meus llavis s’obren rectament: la meva boca expressa la veritat, i la malícia és odiosa als meus llavis. Són justes totes les paraules que dic, no tenen res de tortuós ni de fals. Totes són clares per als intel·ligents i rectes per als qui han assolit el coneixement. Aprecieu la meva intenció i no la plata, i el coneixement abans que l’or fi; perquè la saviesa és millor que les perles, i tots els joiells no la poden igualar. Jo, la Saviesa, sóc veïna de la pru-dència i tinc amistat amb la sensatesa. El temor del Senyor és l’aversió a la maldat: orgull, altivesa, mal comportament, i la boca perversa, són coses que detesto. Són meus el consell i la destresa, jo sóc la intel·ligència, meva és la força. Per mi regnen els reis i les autoritats decreten el dret; per mi regeixen els prínceps i els notables, tots els qui judiquen la terra. Jo estimo els qui m’estimen, i els qui em busquen, em troben. Amb mi vénen la riquesa i l’honor, la fortuna perdurable i el benestar. El meu fruit és millor que l’or més fi, el meu rèdit val més que la plata escollida. Jo faig camí per la via de la justícia, pel mig de les sendes de l’equitat, per deixar una herència als qui m’estimen i omplir les seves arques.