Proverbis 30:18-33
Proverbis 30:18-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Tres coses hi ha que em sobrepassen, i una quarta que no conec: el rastre de l’àguila en els aires, el rastre de la serp sobre la roca, el rastre del vaixell al mig del mar i el rastre de l’home en la donzella. Així es comporta la dona adúltera: menja i, netejant-se la boca, diu: “No he fet cap mal!” Per tres coses tremola la terra, i la quarta no pot suportar: l’esclau que arriba a rei, l’insensat que va ben alimentat, la dona rebutjada que aconsegueix casar-se i la criada que hereta la seva mes-tressa. Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra, que són els més savis d’entre els savis: les formigues, tropa no gens forta, però que s’assegura l’aliment a l’estiu; els damans, grup no gens valent que estableix el seu cau en el rocall; les llagostes, que no tenen rei, però totes avancen en colles; la sargantana, que es pot agafar amb la mà, però s’està en palaus reials. Tres coses hi ha que tenen un pas elegant, i la quarta d’airós caminar: el lleó, el més fort dels animals, que no recula per res; el gall, que es passeja tot tibat entre gallines; el boc, quan condueix un ramat, i el rei quan dirigeix el seu poble. Si has fet la ximpleria d’enorgullir-te, i has reflexionat, tapa’t la boca; perquè prement la llet se’n treu mantega, prement el nas se’n treu sang, i prement la ira se’n treuen baralles.
Proverbis 30:18-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tres coses m’ultrapassen i una quarta no la comprenc: el camí de l’àguila per l’aire, el camí de la serp damunt la roca, el camí de la nau en alta mar, el camí de l’home en la dona. Aquest és el camí de la dona adúltera: menja, s’eixuga la boca i diu: «No he fet res de mal!» Tres coses fan tremolar la terra i una quarta no la pot aguantar: un esclau que arriba a rei, un estúpid que s’afarta, una dona odiosa que es casa, una criada que passa a ser senyora. Hi ha a la terra quatre coses ben petites, però més assenyades que els savis: les formigues, poble sense poder, que a l’estiu acumulen provisions; les fagines, poble sense força, que posen a la roca els seus cataus; les llagostes, que sense tenir rei marxen ben arrenglerades; els dragons, que els atrapes amb les mans i s’esmunyen als palaus dels reis. Tres coses porten una marxa airosa i una quarta un pas esvelt: el lleó, el més valent dels animals, que no recula davant de ningú; el llebrer de bons lloms; el boc; el rei que no tolera la revolta. Si has comès la niciesa d’envanir-te o bé portes mala idea, tingues la boca tancada: prémer el tel de la llet porta mantega, prémer el nas porta sang, prémer un home enrabiat porta baralles.