Proverbis 30
30
Paraules d’Agur (30,1-14)
1Paraules d’Agur, fill de Jaquè.#x Oracle.#x
Sentència d’aquest home, donada en nom d’Itiel;
gràcies a Itiel sóc capaç de pronunciar-la.#x
2Sóc més estúpid que ningú,
no tinc la intel·ligència dels humans.
3No he après la saviesa
ni tinc el coneixement diví.#x
4Qui ha pujat al cel i n’ha baixat?
Qui ha recollit el vent amb la mà?
Qui ha aplegat la mar en el mantell?
Qui ha fixat els límits de la terra?
Com es diu? I com es diu el seu fill?
Prou que ho deus saber!#x
5Les promeses de Déu són de bona llei.
Ell és escut dels qui s’hi emparen.#x
6No afegeixis res a les seves paraules,#x
que, si et reprèn, es descobrirà que menteixes.
7Dues coses t’he demanat, Senyor;
no me les neguis mentre visqui:
8allunya de mi falsedat i mentida,
no em donis pobresa ni riquesa.
Dóna’m l’aliment que necessito i prou,
9no fos que, sadollat, renegués de tu
dient: «Tant se me’n dóna, del Senyor!»,
o bé no fos que, indigent, anés a robar
abusant del nom del meu Déu.#x
10No calumniïs un servent davant el seu amo:
et maleirà i pagaràs la teva falta.
11Hi ha gent perversa que maleeix el pare
i no beneeix la mare!
12Gent que es considera pura
i no es renta la immundícia!#x
13Gent d’ulls altius
i mirades arrogants!
14Gent que té espases per dents
i navalles per queixals,
a punt per a devorar els miserables del país,
els més pobres dels homes!#x
Proverbis numèrics (30,15-33)
15La sangonella té dues filles
que no paren de dir: «Porta, porta!»
Tres coses són insaciables
i una quarta no diu mai prou:#x
16el país dels morts, el ventre estèril,
la terra que sempre demana aigua
i el foc que mai no diu prou.#x
17L’ull que es mofa del pare,
que no vol obeir la mare,
l’orbaran els corbs del torrent,
el devoraran els voltors.#x
18Tres coses m’ultrapassen
i una quarta no la comprenc:
19el camí de l’àguila per l’aire,
el camí de la serp damunt la roca,
el camí de la nau en alta mar,
el camí de l’home en la dona.
20Aquest és el camí de la dona adúltera:
menja, s’eixuga la boca
i diu: «No he fet res de mal!»
21Tres coses fan tremolar la terra
i una quarta no la pot aguantar:
22un esclau que arriba a rei,
un estúpid que s’afarta,
23una dona odiosa que es casa,
una criada que passa a ser senyora.#x
24Hi ha a la terra quatre coses ben petites,
però més assenyades que els savis:
25les formigues, poble sense poder,
que a l’estiu acumulen provisions;
26les fagines,#x poble sense força,
que posen a la roca els seus cataus;
27les llagostes, que sense tenir rei
marxen ben arrenglerades;
28els dragons, que els atrapes amb les mans
i s’esmunyen als palaus dels reis.
29Tres coses porten una marxa airosa
i una quarta un pas esvelt:
30el lleó, el més valent dels animals,
que no recula davant de ningú;
31el llebrer#x de bons lloms; el boc;
el rei que no tolera la revolta.#x
32Si has comès la niciesa d’envanir-te
o bé portes mala idea, tingues la boca tancada:
33prémer el tel de la llet porta mantega,
prémer el nas porta sang,
prémer un home enrabiat porta baralles.
S'ha seleccionat:
Proverbis 30: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso