Filipencs 2:1-30
Filipencs 2:1-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu, ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia. No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres. Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús: Ell, tot i que era de condició divina, no va considerar la seva igualtat amb Déu com un dret irrenunciable, sinó que ell mateix es va fer no-res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà, s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu. Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme doble-guin els genolls, i tots els llavis proclamin que Jesu-crist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Per tant, estimats meus, així com sempre m’heu fet cas, i no pas exclusi-vament quan era amb vosaltres, amb molta més raó escolteu-me ara que sóc lluny: continueu elaborant la vostra salvació amb respecte i temor, perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència. Feu-ho tot sense rondinar ni discutir, per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món, mantenint enlaire la Paraula de Vida, honorant-me a mi de cara al dia de Crist, perquè no hauré fracassat en la meva carrera ni haurà estat inútil el meu esforç. Fins i tot, si la meva sang ha de ser vessada com una ofrena a favor de la vostra fe, me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres. Que això sigui també motiu d’alegria per a vosaltres i uniu-vos al meu goig. Espero que, per gràcia del Senyor Jesús, aviat us podré enviar Timoteu, a fi que també jo m’animi, quan ell em porti notícies vostres. Atès que no disposo de cap altre que m’entengui tan bé ni que tingui un interès tan gran per vosaltres, perquè, el que són els altres, tots van a la seva i no tenen gaire interès pel que fa a Jesucrist. En canvi, de Timoteu, ja sabeu prou bé com s’ha acreditat, perquè em va fer costat en el servei de l’evangeli com un fill amb el seu pare. Ell, doncs, és qui us penso enviar tan bon punt vegi resolta la meva situació. Per més que tinc força confiança en el Senyor que ben aviat podré ser amb vosaltres. També he cregut necessari enviar-vos Epafrodit, el germà col·laborador meu i company de lluita, el vostre enviat per a atendre les meves necessitats. Ell tenia molta enyorança de tots vosaltres, i estava preocupat perquè sap que us han dit que estava malalt, i és cert que va estar a punt de morir, però Déu es va compadir d’ell, i no solament d’ell, sinó de mi també, perquè no augmentessin les meves preocupacions. Us el faig venir tan aviat com he pogut, a fi que tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i jo tingui una preocupació menys. Acolliu-lo, doncs, en el Senyor, amb tota alegria, i sapigueu apreciar els qui són com ell, ja que per l’obra del Crist va arribar arran de la mort, després d’exposar la seva vida per complir el que vosaltres no podíeu fer personalment en ajuda meva.
Filipencs 2:1-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, d’afecte entranyable i compassiu, us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor. No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es féu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que sóc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació: és Déu qui, per la seva benvolença actua en vosaltres impulsant la vostra voluntat i les vostres accions. Feu-ho tot sense murmuracions ni disputes, i sereu irreprensibles i irreprotxables, fills de Déu sense cap defecte enmig d’una gent esgarriada i rebel, entre els quals resplendiu com estrelles en el món, perquè manteniu amb fermesa la paraula de la vida. Així, el dia que vindrà el Crist podré gloriar-me de no haver corregut o treballat en va. I si la meva sang ha de ser vessada com a libació en el sacrifici que ofereix la vostra fe, me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres. Alegreu-vos-en també vosaltres i feliciteu-vos-en amb mi! Espero que, gràcies a Jesús, el Senyor, aviat podré enviar-vos Timoteu. També jo quedaré més reconfortat quan ell em porti notícies vostres. No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupi tan sincerament de les vostres coses: els altres busquen els seus propis interessos i no els de Jesucrist. De Timoteu, en canvi, coneixeu les proves que ha passat: com un fill prop del seu pare, es va posar al meu costat al servei de l’evangeli. Confio, doncs, que us el podré enviar tan bon punt vegi clara la meva situació. Fins i tot estic convençut que, gràcies al Senyor, jo mateix us vindré a veure aviat. Amb tot, m’ha semblat que havia d’enviar-vos Epafrodit, germà, col·laborador i company meu en el combat, i també enviat vostre i servidor meu en allò que necessito. Epafrodit tenia moltes ganes de veure-us a tots i passava ànsia, perquè vosaltres estàveu assabentats que havia caigut malalt. És cert que la malaltia el va dur a les portes de la mort, però Déu es compadí d’ell, i no solament d’ell, sinó també de mi, que hauria tingut pena sobre pena. M’he afanyat, doncs, a enviar-vos-el, perquè vosaltres tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i la meva tristesa disminueixi. Acolliu-lo, doncs, en el Senyor amb gran alegria i tingueu en gran consideració persones com ell. Per la causa de Crist ha estat en perill de mort, exposant la vida per suplir-vos a vosaltres en el servei que us havíeu compromès a prestar-me.