FILIPENCS 2:1-30

Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu, ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia. No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres. Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús: Ell, tot i que era de condició divina, no va considerar la seva igualtat amb Déu com un dret irrenunciable, sinó que ell mateix es va fer no-res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà, s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu. Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme doble-guin els genolls, i tots els llavis proclamin que Jesu-crist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Per tant, estimats meus, així com sempre m’heu fet cas, i no pas exclusi-vament quan era amb vosaltres, amb molta més raó escolteu-me ara que sóc lluny: continueu elaborant la vostra salvació amb respecte i temor, perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència. Feu-ho tot sense rondinar ni discutir, per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món, mantenint enlaire la Paraula de Vida, honorant-me a mi de cara al dia de Crist, perquè no hauré fracassat en la meva carrera ni haurà estat inútil el meu esforç. Fins i tot, si la meva sang ha de ser vessada com una ofrena a favor de la vostra fe, me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres. Que això sigui també motiu d’alegria per a vosaltres i uniu-vos al meu goig. Espero que, per gràcia del Senyor Jesús, aviat us podré enviar Timoteu, a fi que també jo m’animi, quan ell em porti notícies vostres. Atès que no disposo de cap altre que m’entengui tan bé ni que tingui un interès tan gran per vosaltres, perquè, el que són els altres, tots van a la seva i no tenen gaire interès pel que fa a Jesucrist. En canvi, de Timoteu, ja sabeu prou bé com s’ha acreditat, perquè em va fer costat en el servei de l’evangeli com un fill amb el seu pare. Ell, doncs, és qui us penso enviar tan bon punt vegi resolta la meva situació. Per més que tinc força confiança en el Senyor que ben aviat podré ser amb vosaltres. També he cregut necessari enviar-vos Epafrodit, el germà col·laborador meu i company de lluita, el vostre enviat per a atendre les meves necessitats. Ell tenia molta enyorança de tots vosaltres, i estava preocupat perquè sap que us han dit que estava malalt, i és cert que va estar a punt de morir, però Déu es va compadir d’ell, i no solament d’ell, sinó de mi també, perquè no augmentessin les meves preocupacions. Us el faig venir tan aviat com he pogut, a fi que tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i jo tingui una preocupació menys. Acolliu-lo, doncs, en el Senyor, amb tota alegria, i sapigueu apreciar els qui són com ell, ja que per l’obra del Crist va arribar arran de la mort, després d’exposar la seva vida per complir el que vosaltres no podíeu fer personalment en ajuda meva.