Marc 12:28-44
Marc 12:28-44 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Se li va acostar llavors un dels mes-tres de la Llei que havia estat escoltant la discussió i s’havia adonat que res-ponia molt bé, i li preguntà: “Quin és el primer manament de tots?” Jesús li respongué: “El primer és: Escolta, Israel, el Senyor Déu nostre és l’únic Senyor; estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu enteniment i amb totes les teves forces. El segon és aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquests.” El mestre de la Llei li digué: “És ben cert, mestre, això que dius: que ell és únic i no n’hi ha cap altre fora d’ell; i que estimar-lo amb tot el cor i amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar el proïsme com a un mateix és més important que tots els holocaustos i sacrificis.” Jesús, veient que havia contestat as-senyadament, li digué: “No ets pas lluny del Regne de Déu.” I ja ningú més no va gosar preguntar-li res. Una vegada, Jesús estava ensenyant en el temple i deia: “Com és que els mestres de la Llei diuen que el Crist és descendent de David? David mateix, guiat per l’Esperit Sant, diu: Digué el Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta, fins que posi els teus enemics sota els teus peus. El mateix David el tracta de Senyor, d’on li ve, doncs, que sigui el seu des-cendent?” La gran concurrència l’escol-tava de gust. En un dels seus ensenyaments, els deia: “Guardeu-vos dels mestres de la Llei, que es complauen de passejar-se amb vestidures llargues i busquen les reverències a les places, els seients principals a les sinagogues i els llocs d’honor en els convits; que devoren els béns de les viudes amb l’excusa de fer llargues pregàries. Aquests seran condemnats més severament.” Assegut davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent anava tirant diners a l’arca de les ofrenes. Hi havia rics que n’hi tiraven molts; però hi anà també una viuda pobra que hi va tirar dues monedes petites, que fan un quadrant. Jesús féu venir els seus deixebles i els digué: “Us ben asseguro que, de tots els qui han tirat a l’arca de les ofrenes, aques-ta pobra viuda és la qui més hi ha tirat; perquè tots hi han tirat del que els sobrava, i en canvi ella, tot i estant-ne ben necessitada, hi ha tirat tot el que tenia, tot el que era el seu sosteniment.”
Marc 12:28-44 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: – Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: – El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic . Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces . El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix . No hi ha cap manament més gran que aquests. Llavors el mestre de la Llei li digué: – És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell , i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis. Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: – No ets pas lluny del Regne de Déu. I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta. Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient: – Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? David mateix, mogut per l’Esperit Sant, va dir: »El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus . »Per tant, si David mateix l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? La gran gentada que hi havia l’escoltava de bon grat. Jesús, instruint la gent, deia: – Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor. Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: – En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.