MARC 12
12
La paràbola dels vinyaters
(Mt 21,33-46 Lc 20,9-19)
1Aleshores es posà a parlar-los en paràboles: “Un home va plantar una vinya, l’envoltà d’una tanca, hi cavà un cup i va construir-hi una talaia. Llavors, la va arrendar a uns vinyaters i se n’anà de viatge.
2Al seu temps, envià un criat per cobrar dels vinyaters la part que li corresponia de la collita de la vinya,
3però ells el van agafar i el van apallis-sar, i el van fer tornar de buit.
4Hi va fer anar de nou un altre criat; a aquest li van trencar el cap i el van ultratjar.
5N’envià encara un altre, i a aquest el van matar. Després n’envià molts altres, però, o els apallissaven o els mataven.
6Encara li’n quedava un: el fill estimat. Aquest els l’envià l’últim, pensant: ‘El meu fill el respectaran.’
7Però aquells vinyaters es digueren entre ells: ‘Aquest és l’hereu, anem, matem-lo i l’heretat serà nostra.’
8El van agafar, el van matar i el van llençar fora de la vinya.
9Què farà l’amo de la vinya? Vindrà, exterminarà els vinyaters i donarà la vinya a uns altres.
10¿No heu llegit mai aquesta escriptura:
La pedra que rebutjaren els cons-tructors
s’ha convertit en la clau de l’arc.
11És el Senyor qui ha fet això,
ha estat un prodigi als nostres ulls?”
12Aleshores buscaven la manera d’a-gafar-lo, perquè havien comprès que amb aquella paràbola es referia a ells, però van tenir por de la gent, i van dei-xar-lo estar i se n’anaren.
L’impost del Cèsar
(Mt 22,15-22 Lc 20,20-26)
13Llavors li enviaren alguns dels fari-seus i dels herodians per agafar-lo en alguna cosa que digués.
14El van a trobar i li diuen: “Mestre, sabem que ets sincer i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes, sinó que en-senyes de veritat el camí de Déu. ¿És permès de pagar l’impost al Cèsar o no? ¿L’hem de pagar o no l’hem de pagar?”
15Ell, que coneixia la seva hipocresia, els digué: “Per què em voleu compro-metre? Porteu-me un denari, perquè la vegi.”
16Ells la hi van donar. I ell els pregun-tà: “De qui són aquesta efígie i aquesta inscripció?” Ells contesten: “Del Cèsar.”
17Llavors Jesús els digué: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.” I es van quedar atònits.
La resurrecció i el matrimoni
(Mt 22,23-33 Lc 20,27-40)
18Llavors se li presentaren uns sadu-ceus, els qui neguen la resurrecció, i li van posar aquesta qüestió:
19“Mestre, Moisès ens va deixar escrit que si a un home se li mor el germà, i deixa muller però no deixa fills, aquell home s’ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al seu germà.
20Ara bé, hi havia set germans: el pri-mer es va casar i va morir sense deixar descendència.
21El segon es va casar amb la viuda, i també va morir sense deixar descendèn-cia; el mateix va passar amb el tercer,
22i així amb tots set, i cap no va deixar descendència. Darrere de tots també va morir la dona.
23En la resurrecció, quan retornin, de quin d’ells serà muller? Perquè tots set la van tenir per esposa.”
24Jesús els digué: “La causa del vostre error, ¿no serà el desconeixement de les Escriptures i del poder de Déu?
25Perquè, en la resurrecció dels morts, ni els homes ni les dones no es casaran, sinó que seran com els àngels del cel.
26Pel que fa als morts i a la resurrecció, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de l’esbarzer, les paraules que Déu li digué: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob?
27No és pas Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!”
Els dos grans manaments
(Mt 22,34-40 Lc 10,25-28)
28Se li va acostar llavors un dels mes-tres de la Llei que havia estat escoltant la discussió i s’havia adonat que res-ponia molt bé, i li preguntà: “Quin és el primer manament de tots?”
29Jesús li respongué: “El primer és: Escolta, Israel, el Senyor Déu nostre és l’únic Senyor;
30estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu enteniment i amb totes les teves forces.
31El segon és aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquests.”
32El mestre de la Llei li digué: “És ben cert, mestre, això que dius: que ell és únic i no n’hi ha cap altre fora d’ell;
33i que estimar-lo amb tot el cor i amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar el proïsme com a un mateix és més important que tots els holocaustos i sacrificis.”
34Jesús, veient que havia contestat as-senyadament, li digué: “No ets pas lluny del Regne de Déu.” I ja ningú més no va gosar preguntar-li res.
El Crist, Senyor de David
(Mt 22,41-46 Lc 20,41-44)
35Una vegada, Jesús estava ensenyant en el temple i deia: “Com és que els mestres de la Llei diuen que el Crist és descendent de David?
36David mateix, guiat per l’Esperit Sant, diu:
Digué el Senyor al meu Senyor:
Seu a la meva dreta, fins que posi els teus enemics sota els teus peus.
37El mateix David el tracta de Senyor, d’on li ve, doncs, que sigui el seu des-cendent?” La gran concurrència l’escol-tava de gust.
38En un dels seus ensenyaments, els deia: “Guardeu-vos dels mestres de la Llei, que es complauen de passejar-se amb vestidures llargues i busquen les reverències a les places,
39els seients principals a les sinagogues i els llocs d’honor en els convits;
40que devoren els béns de les viudes amb l’excusa de fer llargues pregàries. Aquests seran condemnats més severament.”
L’ofrena d’una viuda pobra
(Lc 21,1-4)
41Assegut davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent anava tirant diners a l’arca de les ofrenes. Hi havia rics que n’hi tiraven molts;
42però hi anà també una viuda pobra que hi va tirar dues monedes petites, que fan un quadrant.
43Jesús féu venir els seus deixebles i els digué: “Us ben asseguro que, de tots els qui han tirat a l’arca de les ofrenes, aques-ta pobra viuda és la qui més hi ha tirat;
44perquè tots hi han tirat del que els sobrava, i en canvi ella, tot i estant-ne ben necessitada, hi ha tirat tot el que tenia, tot el que era el seu sosteniment.”
S'ha seleccionat:
MARC 12: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya