Mateu 23:1-22
Mateu 23:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aleshores Jesús, adreçant-se al poble i als seus deixebles, digué: “A la càtedra de Moisès s’hi han asse-gut els mestres de la Llei i els fariseus. Per tant, feu i compliu tot el que ells us diguin, però no feu el que ells fan, perquè diuen i no fan. Lliguen fardells pesats i els carreguen a les espatlles de la gent, però ells, ni amb el dit no els volen moure. Totes les obres que ells fan són per fer-se veure de la gent; per això eixam-plen els seus filacteris i s’allarguen les borles dels vestits, els agraden els llocs d’honor als convits i els seients principals a les sinagogues, les reverències a les places i que tot-hom els anomeni mestre. Però vosaltres no us feu dir mestres, perquè un de sol és el vostre Mestre i tots vosaltres sou germans. A ningú no anomeneu pare vostre en aquest món, perquè un de sol és el vostre Pare: el celestial. No deixeu que us diguin preceptors, perquè un de sol és el vostre preceptor: el Crist. I el més important d’entre vosaltres ha de ser el vostre servidor. Aquell qui s’enlaira serà humiliat, i aquell qui s’humilia serà enlairat. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu als homes el Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni hi deixeu entrar els qui voldrien entrar-hi! [Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que devoreu els béns de les viudes amb l’excusa de fer llargues pregàries! Per això sereu condemnats més severament.] Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que volteu mar i terra per guanyar un prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres! Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: Qui jura pel santuari no es compromet a res, però qui jura per l’or del santuari, hi queda obligat! Insensats i cecs! Què és més, l’or o el santuari que consagra l’or? També dieu: Qui jura per l’altar no es compromet a res, però qui jura per l’ofrena que hi ha al damunt, hi queda obligat. Cecs! Què és més, l’ofrena o l’altar que consagra l’ofrena? De fet, qui jura per l’altar jura també per tot el que hi ha al damunt; i qui jura pel santuari, jura també pel qui hi habita; i qui jura pel cel jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.
Mateu 23:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles i digué: – Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”. »Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit. »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. () »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres! »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és ofert, i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.