MATEU 23:1-22

Aleshores Jesús, adreçant-se al poble i als seus deixebles, digué: “A la càtedra de Moisès s’hi han asse-gut els mestres de la Llei i els fariseus. Per tant, feu i compliu tot el que ells us diguin, però no feu el que ells fan, perquè diuen i no fan. Lliguen fardells pesats i els carreguen a les espatlles de la gent, però ells, ni amb el dit no els volen moure. Totes les obres que ells fan són per fer-se veure de la gent; per això eixam-plen els seus filacteris i s’allarguen les borles dels vestits, els agraden els llocs d’honor als convits i els seients principals a les sinagogues, les reverències a les places i que tot-hom els anomeni mestre. Però vosaltres no us feu dir mestres, perquè un de sol és el vostre Mestre i tots vosaltres sou germans. A ningú no anomeneu pare vostre en aquest món, perquè un de sol és el vostre Pare: el celestial. No deixeu que us diguin preceptors, perquè un de sol és el vostre preceptor: el Crist. I el més important d’entre vosaltres ha de ser el vostre servidor. Aquell qui s’enlaira serà humiliat, i aquell qui s’humilia serà enlairat. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu als homes el Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni hi deixeu entrar els qui voldrien entrar-hi! [Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que devoreu els béns de les viudes amb l’excusa de fer llargues pregàries! Per això sereu condemnats més severament.] Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que volteu mar i terra per guanyar un prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres! Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: Qui jura pel santuari no es compromet a res, però qui jura per l’or del santuari, hi queda obligat! Insensats i cecs! Què és més, l’or o el santuari que consagra l’or? També dieu: Qui jura per l’altar no es compromet a res, però qui jura per l’ofrena que hi ha al damunt, hi queda obligat. Cecs! Què és més, l’ofrena o l’altar que consagra l’ofrena? De fet, qui jura per l’altar jura també per tot el que hi ha al damunt; i qui jura pel santuari, jura també pel qui hi habita; i qui jura pel cel jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.