Mateu 22:1-33 - Compara totes les versions

Comparteix

Jesús els parlà altra vegada en paràboles, i els digué: “El Regne del cel és semblant a un rei que va preparar la festa de noces del seu fill. Va enviar els seus criats perquè avi-sessin els qui havien estat convidats a les noces, però aquests no hi volien anar. Va insistir enviant uns altres criats amb l’encàrrec de dir als convidats: Mi-reu, ja tinc preparat el banquet; els meus vedells i el bestiar gras ja són escorxats, així que tot és a punt. Veniu al banquet de noces. Però ells, sense fer-ne cas, se n’anaren l’un al seu camp, l’altre al seu negoci, i la resta, agafant els criats, els van maltractar fins a matar-los. El rei, enfurismat, va enviar les seves tropes i va exterminar aquells assassins i calà foc a la seva ciutat. Després digué als seus criats: El banquet de noces és a punt, però els convi-dats no se’l mereixien. Aneu, doncs, a les cruïlles dels ca-mins, i convideu al banquet de noces tothom qui trobeu. Els criats van anar pel camins i aplegaren tots els qui van trobar, dolents i bons; i la sala del banquet s’omplí de convidats. Quan el rei entrà a saludar els con-vidats, s’adonà que n’hi havia un que no anava vestit de festa. Li digué: Amic, com és que has en-trat aquí sense anar vestit de festa? Aquell no sabia què dir. Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a fora, a la fosca; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents, perquè molts són els cridats, però pocs són els elegits.” Llavors els fariseus van marxar i es van reunir per trobar la manera d’aga-far-lo en alguna cosa que digués. I li van enviar alguns dels seus dei-xebles, amb uns dels herodians, i li di-gueren: “Mestre, sabem que ets sincer, que de veritat ensenyes el camí de Déu i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes. Digues-nos, doncs, què te’n sembla: ¿És permès de pagar el tribut al Cèsar o no?” Jesús s’adonà de la seva malícia i els digué: “Per què em voleu comprometre, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.” Ells li van mostrar un denari. Jesús els preguntà: “De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?” Ells contesten: “Del Cèsar.” Llavors Jesús els digué: “Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” En sentir això, es van quedar atònits i, deixant-lo, se’n van anar. Aquell dia se li van presentar uns saduceus, aquells que neguen la resur-recció, i li van posar aquesta qüestió: “Mestre, Moisès manà: Si un mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al seu germà. Ara bé, entre nosaltres hi havia set germans. El primer, quan era casat, es va morir, i com que no tenia fills, deixà la muller al seu germà. Al segon, li va passar el mateix, tam-bé al tercer, i així fins al setè. Darrere de tots, també va morir la dona. Per tant, en la resurrecció, de quin dels set homes serà la muller? Perquè tots la van tenir.” Jesús els va respondre: “Aneu equi-vocats, perquè no compreneu les Es-criptures ni el poder de Déu. Perquè en la resurrecció, ni els homes ni les dones no es casaran, sinó que seran com els àngels del cel. I referent a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us ha revelat quan diu: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? No és pas Déu de morts, sinó de vius.” La gent, en sentir-ho, quedava admi-rada del seu ensenyament.

Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: – Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. Llavors envià uns altres servents a dir-los: »– Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! »Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents: »– El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu. »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats. »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: »– Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces? »Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: »– Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. »Perquè molts són cridats, però pocs són escollits. Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes a dir-li: – Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: – Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: – De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? Li responen: – Del Cèsar. Llavors els diu: – Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar. Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: – Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt . Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè. Després de tots va morir la dona. Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots ells s’hi havien casat? Jesús els respongué: – Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. »I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob ? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.