MATEU 22
22
Els convidats al banquet de noces
(Lc 14,15-24)
1Jesús els parlà altra vegada en paràboles, i els digué:
2“El Regne del cel és semblant a un rei que va preparar la festa de noces del seu fill.
3Va enviar els seus criats perquè avi-sessin els qui havien estat convidats a les noces, però aquests no hi volien anar.
4Va insistir enviant uns altres criats amb l’encàrrec de dir als convidats: Mi-reu, ja tinc preparat el banquet; els meus vedells i el bestiar gras ja són escorxats, així que tot és a punt. Veniu al banquet de noces.
5Però ells, sense fer-ne cas, se n’anaren l’un al seu camp, l’altre al seu negoci,
6i la resta, agafant els criats, els van maltractar fins a matar-los.
7El rei, enfurismat, va enviar les seves tropes i va exterminar aquells assassins i calà foc a la seva ciutat.
8Després digué als seus criats: El banquet de noces és a punt, però els convi-dats no se’l mereixien.
9Aneu, doncs, a les cruïlles dels ca-mins, i convideu al banquet de noces tothom qui trobeu.
10Els criats van anar pel camins i aplegaren tots els qui van trobar, dolents i bons; i la sala del banquet s’omplí de convidats.
11Quan el rei entrà a saludar els con-vidats, s’adonà que n’hi havia un que no anava vestit de festa.
12Li digué: Amic, com és que has en-trat aquí sense anar vestit de festa?
Aquell no sabia què dir.
13Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a fora, a la fosca; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents,
14perquè molts són els cridats, però pocs són els elegits.”
El tribut al Cèsar
(Mc 12,13-17 Lc 20,20-26)
15Llavors els fariseus van marxar i es van reunir per trobar la manera d’aga-far-lo en alguna cosa que digués.
16I li van enviar alguns dels seus dei-xebles, amb uns dels herodians, i li di-gueren: “Mestre, sabem que ets sincer, que de veritat ensenyes el camí de Déu i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes.
17Digues-nos, doncs, què te’n sembla: ¿És permès de pagar el tribut al Cèsar o no?”
18Jesús s’adonà de la seva malícia i els digué: “Per què em voleu comprometre, hipòcrites?
19Ensenyeu-me la moneda del tribut.” Ells li van mostrar un denari.
20Jesús els preguntà: “De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?”
21Ells contesten: “Del Cèsar.” Llavors Jesús els digué: “Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.”
22En sentir això, es van quedar atònits i, deixant-lo, se’n van anar.
El matrimoni i la resurrecció
(Mc 12,18-27 Lc 20,27-40)
23Aquell dia se li van presentar uns saduceus, aquells que neguen la resur-recció, i li van posar aquesta qüestió:
24“Mestre, Moisès manà: Si un mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al seu germà.
25Ara bé, entre nosaltres hi havia set germans. El primer, quan era casat, es va morir, i com que no tenia fills, deixà la muller al seu germà.
26Al segon, li va passar el mateix, tam-bé al tercer, i així fins al setè.
27Darrere de tots, també va morir la dona.
28Per tant, en la resurrecció, de quin dels set homes serà la muller? Perquè tots la van tenir.”
29Jesús els va respondre: “Aneu equi-vocats, perquè no compreneu les Es-criptures ni el poder de Déu.
30Perquè en la resurrecció, ni els homes ni les dones no es casaran, sinó que seran com els àngels del cel.
31I referent a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us ha revelat quan diu:
32Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? No és pas Déu de morts, sinó de vius.”
33La gent, en sentir-ho, quedava admi-rada del seu ensenyament.
El manament més gran. El Crist, Senyor de David
(Mc 12,28-37 Lc 10,25-28; 41-44)
34Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es van po-sar d’acord,
35i un d’ells, que era mestre de la Llei, amb intenció de comprometre’l, li va preguntar:
36“Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?”
37Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.
38Aquest és el manament principal i el més gran.
39El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.
40D’aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes.”
41Mentre els fariseus seguien plegats, Jesús els preguntà:
42“Què penseu del Crist? De qui és descendent?” Li diuen: “De David.”
43Els diu: “Com és, doncs, que David, guiat per l’Esperit, el tracta de Senyor quan diu:
44Digué el Senyor al meu Senyor:
Seu a la meva dreta
fins que posi els teus enemics sota els teus peus?
45Si David el tracta de Senyor, com pot ser descendent seu?”
46Ningú no fou capaç de donar-li res-posta. I, des d’aquell dia, ja ningú no es va atrevir a interrogar-lo més.
S'ha seleccionat:
MATEU 22: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya