Malaquies 2:10-16 - Compara totes les versions
Malaquies 2:10-16 BEC (Bíblia Evangèlica Catalana)
¿No tenim tots un sol pare? ¿No ens ha creat a tots el mateix Déu? Per què, doncs, som deslleials els uns amb els altres, profanant així el pacte dels nostres avantpassats? Judà ha estat infidel, i s’han comès abominacions a Jerusalem i a dins d’Is-rael; han profanat el santuari del Senyor, que ell tant estima, i s’han casat amb filles que adoren un déu estranger. Aquell qui faci aquestes coses, tant si n’és testimoni com consentidor, el Senyor l’extirparà de les tendes de Ja-cob i d’entre els qui presenten les ofre-nes al Senyor Totpoderós. A més heu fet una altra cosa: cobriu de llàgrimes l’altar del Senyor, de plors i de gemecs, perquè el Senyor ja no es digna mirar la vostra ofrena, ni accepta complagut el que li oferiu. I pregunteu: “Per què?” Doncs, perquè el Senyor ha fet de testimoni entre tu i la dona de la teva joventut, a la qual tu has estat infidel, tot i que ella era la teva companya i l’esposa de la teva aliança. ¿No els va fer un sol cos, participant de l’esperit? I què es proposa aquesta unió? Procurar una posteritat per a Déu. Vigileu, doncs, en el vostre interior, i no sigueu deslleials a la dona de la vostra joventut. El Senyor, el Déu d’Israel, ha dit que avorreix el divorci i també el qui cobreix de violència el seu vestit de noces, ha dit el Senyor Totpoderós. Tingueu cura, doncs, en el vostre esperit, i no sigueu deslleials.
Malaquies 2:10-16 BCI (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)
¿No tenim tots nosaltres un únic pare? ¿No és un únic Déu el qui ens ha creat? Doncs, per què n’hi ha que són deslleials al seu germà, profanant així l’aliança dels nostres pares? Els de Judà han estat deslleials. Enmig d’Israel, a Jerusalem, han comès coses abominables: han profanat el lloc sant, tan estimat pel Senyor, casant-se amb dones que adoren déus estrangers. Per als qui es comporten així, el Senyor farà desaparèixer del campament de Jacob el qui crida l’alerta i el qui la respon, i també el qui presenta ofrenes al Senyor de l’univers. Però, a més a més, encara feu això altre: cobriu de llàgrimes l’altar del Senyor, plorant i gemegant, perquè ell no mira les vostres ofrenes ni les accepta amb benvolença de les vostres mans. I pregunteu: «Per què és així?» Doncs bé: perquè el Senyor va ser testimoni del teu compromís entre tu i la dona de quan eres jove, però tu li has estat infidel, tot i que ella era la teva companya, la dona amb qui t’havies compromès. Això no ho faria ningú que tingués una mica de seny. Què busca la persona assenyada? Una descendència segons Déu. Repenseu-vos-hi, doncs: no sigueu deslleials a la dona de quan éreu joves. No vull que ningú abandoni la muller. Ho dic jo, el Senyor Déu d’Israel. Els qui ho han fet han cobert de violència el seu mantell matrimonial. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Repenseu-vos-hi, doncs, i no sigueu deslleials.