MALAQUIES 2:10-16

¿No tenim tots un sol pare? ¿No ens ha creat a tots el mateix Déu? Per què, doncs, som deslleials els uns amb els altres, profanant així el pacte dels nostres avantpassats? Judà ha estat infidel, i s’han comès abominacions a Jerusalem i a dins d’Is-rael; han profanat el santuari del Senyor, que ell tant estima, i s’han casat amb filles que adoren un déu estranger. Aquell qui faci aquestes coses, tant si n’és testimoni com consentidor, el Senyor l’extirparà de les tendes de Ja-cob i d’entre els qui presenten les ofre-nes al Senyor Totpoderós. A més heu fet una altra cosa: cobriu de llàgrimes l’altar del Senyor, de plors i de gemecs, perquè el Senyor ja no es digna mirar la vostra ofrena, ni accepta complagut el que li oferiu. I pregunteu: “Per què?” Doncs, perquè el Senyor ha fet de testimoni entre tu i la dona de la teva joventut, a la qual tu has estat infidel, tot i que ella era la teva companya i l’esposa de la teva aliança. ¿No els va fer un sol cos, participant de l’esperit? I què es proposa aquesta unió? Procurar una posteritat per a Déu. Vigileu, doncs, en el vostre interior, i no sigueu deslleials a la dona de la vostra joventut. El Senyor, el Déu d’Israel, ha dit que avorreix el divorci i també el qui cobreix de violència el seu vestit de noces, ha dit el Senyor Totpoderós. Tingueu cura, doncs, en el vostre esperit, i no sigueu deslleials.