Lluc 5:4-11 - Compara totes les versions

Comparteix

Quan acabà de parlar digué a Simó: “Tira endins i caleu les xarxes per pescar.” Simó li fa: “Mestre, tota la nit hi hem estat bregant i no hem agafat res; però ja que tu ho dius, calaré les xarxes.” Tan bon punt ho hagueren fet, van agafar una quantitat de peixos tan gran que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors feren senyals als companys de l’altra barca que vinguessis a ajudar-los; ells hi anaren i van omplir les dues bar-ques, tant que perillaven d’enfonsar-se. En veure-ho, Simó Pere es llançà als genolls de Jesús dient: “Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un home pecador.” I és que l’estupor s’havia apoderat d’ell i de tots els qui l’acompanyaven, per la pesca que havien fet. El mateix succeí a Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: “No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes.” Ells, retornades les barques a terra, ho van deixar tot i el van seguir.

Quan acabà de parlar, digué a Simó: – Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar. Simó li respongué: – Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes per pescar. Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: – Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador! Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: – No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.