LLUC 5:4-11

Quan acabà de parlar digué a Simó: “Tira endins i caleu les xarxes per pescar.” Simó li fa: “Mestre, tota la nit hi hem estat bregant i no hem agafat res; però ja que tu ho dius, calaré les xarxes.” Tan bon punt ho hagueren fet, van agafar una quantitat de peixos tan gran que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors feren senyals als companys de l’altra barca que vinguessis a ajudar-los; ells hi anaren i van omplir les dues bar-ques, tant que perillaven d’enfonsar-se. En veure-ho, Simó Pere es llançà als genolls de Jesús dient: “Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un home pecador.” I és que l’estupor s’havia apoderat d’ell i de tots els qui l’acompanyaven, per la pesca que havien fet. El mateix succeí a Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: “No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes.” Ells, retornades les barques a terra, ho van deixar tot i el van seguir.