Lluc 1:57-80 - Compara totes les versions

Comparteix

Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s’hi va oposar dient: – No! S’ha de dir Joan! Ells li replicaren: – Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell. Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l’Esperit Sant i es posà a profetitzar dient: – Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: ha visitat el seu poble i l’ha redimit; – fa que s’aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants profetes: ell ens salva de tots els enemics, de les mans dels qui ens volen mal. Ha mostrat així el seu amor als nostres pares, s’ha recordat de l’aliança santa que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte, amb santedat i justícia, tota la vida. »I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, que li són perdonats els seus pecats. Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà el sol naixent que ve del cel, – per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau. L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.

Quan a Elisabet se li complí el temps d’infantar, va donar a llum un fill. Quan els veïns i els parents es van assabentar que el Senyor li havia tingut tanta bondat, la felicitaven. Succeí que al vuitè dia vingueren a circumcidar l’infant, i li volien posar el nom del seu pare, Zacaries. Però la seva mare hi va intervenir dient: “No! S’ha de dir Joan!” Ells li deien: “Si no hi ha ningú de la teva parentela que porti aquest nom!” I feren signes al seu pare per pregun-tar-li com volia que es digués. Ell va demanar una tauleta i hi va escriure: “Joan és el seu nom.” I tots van quedar estranyats. A l’instant li va desaparèixer l’im-pediment de la boca i el de la llengua, i, recuperada la paraula, beneïa Déu. Tots els veïns van quedar fortament impressionats, i per tota la serralada de Judea es parlava d’aquest fet, i tots els qui en van tenir coneixement ho retenien dintre seu, tot pensant: “Què deurà ser aquest noi?” Perquè, evidentment, la mà del Senyor era amb ell. Aleshores Zacaries, el seu pare, s’omplí de l’Esperit Sant, i va profe-titzar: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael! Ha visitat el seu poble i l’ha redimit. Ha fet alçar, a favor nostre, una força salvadora a la casa de David, el seu servent, com ho havia predit de temps antic per boca dels seus sants profetes: que ens deslliuraria dels nostres enemics i de les mans de tots els qui ens odien, per compassió als nostres pares, i recordant la seva aliança santa, el jurament fet al nostre pare Abraham de concedir-nos que, lliures de temença, arrencats de la mà dels enemics, li donem culte amb santedat i justícia, davant seu, tota la vida. I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs davant del Senyor preparant els seus camins per fer conèixer al seu poble la salvació i el perdó dels seus pecats per l’amor entranyable del nostre Déu, que ens farà venir una aurora ce-lestial per il·luminar els qui viuen en la fosca i en l’ombra de mort, i per conduir els nostres passos per un camí de pau.” El noi anava creixent i el seu esperit s’enfortia, i s’estava en llocs deshabitats fins al dia que es va manifestar a Israel.