LLUC 1:57-80

Quan a Elisabet se li complí el temps d’infantar, va donar a llum un fill. Quan els veïns i els parents es van assabentar que el Senyor li havia tingut tanta bondat, la felicitaven. Succeí que al vuitè dia vingueren a circumcidar l’infant, i li volien posar el nom del seu pare, Zacaries. Però la seva mare hi va intervenir dient: “No! S’ha de dir Joan!” Ells li deien: “Si no hi ha ningú de la teva parentela que porti aquest nom!” I feren signes al seu pare per pregun-tar-li com volia que es digués. Ell va demanar una tauleta i hi va escriure: “Joan és el seu nom.” I tots van quedar estranyats. A l’instant li va desaparèixer l’im-pediment de la boca i el de la llengua, i, recuperada la paraula, beneïa Déu. Tots els veïns van quedar fortament impressionats, i per tota la serralada de Judea es parlava d’aquest fet, i tots els qui en van tenir coneixement ho retenien dintre seu, tot pensant: “Què deurà ser aquest noi?” Perquè, evidentment, la mà del Senyor era amb ell. Aleshores Zacaries, el seu pare, s’omplí de l’Esperit Sant, i va profe-titzar: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael! Ha visitat el seu poble i l’ha redimit. Ha fet alçar, a favor nostre, una força salvadora a la casa de David, el seu servent, com ho havia predit de temps antic per boca dels seus sants profetes: que ens deslliuraria dels nostres enemics i de les mans de tots els qui ens odien, per compassió als nostres pares, i recordant la seva aliança santa, el jurament fet al nostre pare Abraham de concedir-nos que, lliures de temença, arrencats de la mà dels enemics, li donem culte amb santedat i justícia, davant seu, tota la vida. I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs davant del Senyor preparant els seus camins per fer conèixer al seu poble la salvació i el perdó dels seus pecats per l’amor entranyable del nostre Déu, que ens farà venir una aurora ce-lestial per il·luminar els qui viuen en la fosca i en l’ombra de mort, i per conduir els nostres passos per un camí de pau.” El noi anava creixent i el seu esperit s’enfortia, i s’estava en llocs deshabitats fins al dia que es va manifestar a Israel.