Judes 1:11-19 - Compara totes les versions

Comparteix

Ai d’ells! Que han tirat pel camí de Caín i per l’interès s’han abocat a l’error de Balaam; i s’han perdut en la rebel·lió de Corè. Aquests són esculls en els vostres àpats de germanor, golafrejant i apei-xant-se ells mateixos sense miraments; núvols sense pluja enduts pel vent; ar-bres de tardor sense fruits, dues vegades morts, desarrelats. Ones furients de la mar, que escume-gen la pròpia vergonya; estels errants, als quals és reservada la foscor de les tenebres per sempre. D’ells ja en profetitzà Henoc, el setè després d’Adam, quan deia: Vet aquí que el Senyor ve amb les seves santes miríades a fer judici contra tothom, i a con-demnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests peca-dors impenitents han proferit contra ell. Aquests són murmuradors malcontents que viuen segons els seus instints; per la boca els surt la presumpció i si-mulen admiració a les persones per veure què en poden treure. Però vosaltres, estimats, recordeu-vos de les coses que us van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist quan us deien: Als darrers temps vindran homes burletes que viuran segons els seus instints, plens d’impietat. Aquests són provocadors de divi-sions, mundanals, sense l’Esperit.

Ai d’ells! S’han embrancat pel camí de Caín; per diners, s’han enfonsat en l’error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè. Aquests són la taca dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i procuren només per ells. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel, onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres. Henoc, el setè després d’Adam, es referia a ells quan va profetitzar dient: «El Senyor ve amb els seus sants estols per judicar tothom i condemnar tots els impius per totes les impietats que hauran comès i per totes les paraules insolents que aquests impius pecadors hauran proferit contra ell.» Aquests són gent que es queixa i que protesta, que viu seguint les pròpies passions. Dels seus llavis surten paraules inflades, i adulen les persones per interès. Però vosaltres, estimats, feu memòria d’allò que van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist. Ells us deien: «A la fi dels temps hi haurà impostors que viuran seguint els seus propis desigs impius.» Aquests són els qui creen divisions, es guien per ells mateixos i no tenen l’Esperit.