JUDES 1:11-19

Ai d’ells! Que han tirat pel camí de Caín i per l’interès s’han abocat a l’error de Balaam; i s’han perdut en la rebel·lió de Corè. Aquests són esculls en els vostres àpats de germanor, golafrejant i apei-xant-se ells mateixos sense miraments; núvols sense pluja enduts pel vent; ar-bres de tardor sense fruits, dues vegades morts, desarrelats. Ones furients de la mar, que escume-gen la pròpia vergonya; estels errants, als quals és reservada la foscor de les tenebres per sempre. D’ells ja en profetitzà Henoc, el setè després d’Adam, quan deia: Vet aquí que el Senyor ve amb les seves santes miríades a fer judici contra tothom, i a con-demnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests peca-dors impenitents han proferit contra ell. Aquests són murmuradors malcontents que viuen segons els seus instints; per la boca els surt la presumpció i si-mulen admiració a les persones per veure què en poden treure. Però vosaltres, estimats, recordeu-vos de les coses que us van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist quan us deien: Als darrers temps vindran homes burletes que viuran segons els seus instints, plens d’impietat. Aquests són provocadors de divi-sions, mundanals, sense l’Esperit.