Joan 8:21-59
Joan 8:21-59 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Una altra vegada els digué: “Me’n vaig i em buscareu, però morireu en el vostre pecat. On jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.” Aleshores els jueus comentaven: “Potser es vol matar, aquest, i per això diu: On jo vaig, vosaltres no hi podeu venir?” També els deia: “Vosaltres sou d’a-quí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món. Per això us he dit que morireu en els vostres pecats. Sí, morireu en els vostres pecats, si no creieu que jo sóc el qui sóc.” Li fan: “I qui ets tu?” Jesús els digué: “¿No us ho estic dient des de bon començament? Em queden moltes coses per dir-vos i per jutjar de vosaltres, però el qui m’ha enviat és fidedigne, i jo, allò que he sentit d’ell, és el que parlo al món.” Ells, però, no van comprendre que es referia al Pare. Els digué Jesús: “Quan alçareu enlai-re el Fill de l’Home, llavors sabreu que jo sóc el qui sóc, i que no faig res pel meu compte; solament parlo d’allò que el meu Pare em va ensenyar. El qui m’ha enviat és amb mi; no m’ha deixat sol, perquè sempre faig allò que el complau.” Mentre deia això, molts dels oients van creure en ell. Jesús deia als jueus que l’havien cre-gut: “Si persevereu en la meva paraula, sereu realment deixebles meus; coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures.” Ells li van contestar: “Som descendents d’Abraham i mai no hem estat esclaus de ningú. Com és que tu dius: Sereu lliures?” Jesús els respongué: “És ben cert el que us dic: Tot aquell qui practica el pecat és esclau del pecat. I l’esclau no es queda perpètuament a la casa; el fill sí que s’hi queda per sempre. Així, doncs, si el Fill us allibera, sereu realment lliures. Ja sé que sou descendents d’Abraham, però em voldríeu matar perquè la meva paraula no té cabuda en vosaltres. Jo parlo del que he vist al costat del Pare; vosaltres, en canvi, feu el que heu sentit de la part del vostre pare.” Li van contestar: “El nostre pare és Abraham.” Els diu Jesús: “Si sou fills d’Abraham, fareu les obres d’Abraham; en canvi, ara, em voleu matar, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va pas fer. Vosaltres actueu igual que el vostre pare.” Li replicaren: “Nosaltres no som bastards; només tenim un Pare, que és Déu.” Els va dir Jesús: “Si Déu fos el vostre Pare, m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. Jo no he vingut pas pel meu compte, sinó que m’ha enviat ell. Per què no enteneu el meu llenguat-ge? Doncs, perquè no podeu assimilar les meves paraules. Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida. A mi, en canvi, que us dic la veritat, no em creieu. Qui de vosaltres pot acusar-me de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? El qui és de Déu escolta les paraules de Déu. Per això vosaltres no m’escol-teu, perquè no sou de Déu.” Els jueus li van respondre: “¿No te-nim raó de dir que tu ets un samarità i que estàs trastocat?” Jesús va contestar: “No estic trastocat, sinó que honro el meu Pare; en can-vi, vosaltres em deshonreu a mi. Jo no busco la meva glòria; ja hi ha qui s’ocupa d’això, i de jutjar. Us ho ben asseguro: si algú guarda la meva paraula, no veurà mai la mort.” Els jueus li digueren: “Ara estem segurs que estàs trastocat. Abraham i els profetes van morir, i tu dius: Si algú guarda la meva paraula no veurà mai la mort. ¿És que tu ets més gran que el nostre pare Abraham, que va morir? I els profe-tes també van morir. Per qui et tens tu?” Jesús respongué: “Si jo mateix em glorificava, la meva glòria no valdria res, però és el meu Pare qui em glorifi-ca, aquell qui vosaltres dieu que és el vostre Déu; i, tanmateix, vosaltres no el conei-xeu. Jo, en canvi, sí que el conec, i si digués que no el conec seria tan men-tider com vosaltres. El conec i l’obe-eixo. El vostre pare Abraham s’entusias-mà amb l’esperança de veure el meu dia; el va veure i se n’alegrà.” Li digueren els jueus: “Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?” Jesús els digué: “Us ben asseguro que abans que Abraham existís, jo sóc.” Aleshores prengueren pedres per apedregar-lo, però Jesús es va amagar i sortí del temple.
Joan 8:21-59 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jesús els digué encara: – Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir. Els jueus comentaven: – Per què diu: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir”? ¿És que té intenció de matar-se? Jesús continuà dient-los: – Vosaltres sou d’aquí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món. Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc. Llavors ells li preguntaren: – Qui ets, tu? Jesús els respongué: – Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m’ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir. Ells no van entendre que es referia al Pare. Jesús, doncs, els digué: – Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat. El qui m’ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau. Mentre parlava així, molts van creure en ell. Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: – Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sou deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures. Ells li replicaren: – Nosaltres som descendents d’Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures? Jesús els respongué: – En veritat, en veritat us dic que tothom qui peca és esclau, i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre. Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò. »Ja sé que sou descendents d’Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre. Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare. Ells insistiren: – El nostre pare és Abraham. Jesús els diu: – Si fóssiu fills d’Abraham faríeu les obres d’Abraham. Però ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer. Vosaltres només feu les obres del vostre pare. Li contesten: – Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu. Jesús els replicà: – Si Déu fos el vostre pare m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m’ha enviat. Per què no compreneu el llenguatge amb què us parlo? Perquè sou incapaços d’escoltar la meva paraula. El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els desigs del vostre pare. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida. Però a mi, que dic la veritat, no em creieu. ¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; per això vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu. Els jueus li van contestar: – ¿No fem bé de dir que ets un samarità i que estàs endimoniat? Jesús respongué: – Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi. Jo no cerco la meva glòria: un altre se n’ocupa i és ell qui jutjarà. En veritat, en veritat us ho dic: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort. Llavors els jueus li replicaren: – Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: “Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.” ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens? Jesús respongué: – Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu “el nostre Déu”. Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia; el veié i se’n va alegrar. Llavors els jueus li digueren: – ¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham? Jesús els respongué: – En veritat, en veritat us ho dic: des d’abans que Abraham existís, jo sóc. Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.