JOAN 8
8
La dona adúltera
1Però Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres.
2A la matinada es presentà altra vegada al temple, i tot el poble va acudir a ell, que un cop assegut es posà a ensenyar-los.
3Llavors, els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa en adulteri, i posant-la dreta al mig
4li diuen: “Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en l’acte mateix de l’adul-teri.
5Moisès, en la Llei, ens mana d’ape-dregar aquesta mena de dones; però tu, què hi dius?”
6Deien això posant-li un parany, a fi d’obtenir algun motiu per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i es posà a escriure a terra amb un dit.
7Però com que ells insistien a pregun-tar-li, s’alçà i els digué: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que sigui el primer a llançar-li una pedra.”
8Tornà a ajupir-se i seguia escrivint a terra.
9Ells, en sentir això, van anar marxant l’un darrere l’altre, començant pels més vells, i es va quedar sol amb la dona al mig.
10Aleshores Jesús s’alçà i preguntà a la dona: “On són? ¿Ningú no t’ha con-demnat?”
11Ella respongué: “Ningú, Senyor.” Jesús li digué: “Tampoc jo no et condem-no. Vés-te’n i d’ara endavant no pequis més.”
Jesús, la llum del món
12Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: “Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.”
13Li replicaren els fariseus: “Tu dónes testimoniatge de tu mateix: el teu tes-timoniatge no es pot acceptar.”
14Jesús els respongué: “Encara que dono testimoniatge de mi mateix, és và-lid, perquè sé d’on he vingut i on vaig, mentre que vosaltres no sabeu d’on he vingut ni on vaig.
15Vosaltres jutgeu humanament; jo no jutjo ningú.
16Però si jutgés, el meu judici seria vàlid, perquè no sóc jo sol, sinó jo i el Pare que m’ha enviat,
17i en la vostra Llei consta que el testimoniatge de dos homes és vàlid.
18Jo testifico de mi mateix, cert, però el Pare que m’ha enviat també testifica de mi.”
19Li preguntaven: “On és el teu pare?” Respongué Jesús: “Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em cone-guéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.”
20Aquestes paraules les va dir mentre ensenyava en el temple, a la sala del tresor, i ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
Jesús va al Pare
21Una altra vegada els digué: “Me’n vaig i em buscareu, però morireu en el vostre pecat. On jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.”
22Aleshores els jueus comentaven: “Potser es vol matar, aquest, i per això diu: On jo vaig, vosaltres no hi podeu venir?”
23També els deia: “Vosaltres sou d’a-quí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món.
24Per això us he dit que morireu en els vostres pecats. Sí, morireu en els vostres pecats, si no creieu que jo sóc el qui sóc.”
25Li fan: “I qui ets tu?” Jesús els digué: “¿No us ho estic dient des de bon començament?
26Em queden moltes coses per dir-vos i per jutjar de vosaltres, però el qui m’ha enviat és fidedigne, i jo, allò que he sentit d’ell, és el que parlo al món.”
27Ells, però, no van comprendre que es referia al Pare.
28Els digué Jesús: “Quan alçareu enlai-re el Fill de l’Home, llavors sabreu que jo sóc el qui sóc, i que no faig res pel meu compte; solament parlo d’allò que el meu Pare em va ensenyar.
29El qui m’ha enviat és amb mi; no m’ha deixat sol, perquè sempre faig allò que el complau.”
30Mentre deia això, molts dels oients van creure en ell.
La veritat us farà lliures
31Jesús deia als jueus que l’havien cre-gut: “Si persevereu en la meva paraula, sereu realment deixebles meus;
32coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures.”
33Ells li van contestar: “Som descendents d’Abraham i mai no hem estat esclaus de ningú. Com és que tu dius: Sereu lliures?”
34Jesús els respongué: “És ben cert el que us dic: Tot aquell qui practica el pecat és esclau del pecat.
35I l’esclau no es queda perpètuament a la casa; el fill sí que s’hi queda per sempre.
36Així, doncs, si el Fill us allibera, sereu realment lliures.
37Ja sé que sou descendents d’Abraham, però em voldríeu matar perquè la meva paraula no té cabuda en vosaltres.
38Jo parlo del que he vist al costat del Pare; vosaltres, en canvi, feu el que heu sentit de la part del vostre pare.”
39Li van contestar: “El nostre pare és Abraham.” Els diu Jesús: “Si sou fills d’Abraham, fareu les obres d’Abraham;
40en canvi, ara, em voleu matar, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va pas fer.
41Vosaltres actueu igual que el vostre pare.” Li replicaren: “Nosaltres no som bastards; només tenim un Pare, que és Déu.”
42Els va dir Jesús: “Si Déu fos el vostre Pare, m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. Jo no he vingut pas pel meu compte, sinó que m’ha enviat ell.
43Per què no enteneu el meu llenguat-ge? Doncs, perquè no podeu assimilar les meves paraules.
44Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida.
45A mi, en canvi, que us dic la veritat, no em creieu.
46Qui de vosaltres pot acusar-me de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu?
47El qui és de Déu escolta les paraules de Déu. Per això vosaltres no m’escol-teu, perquè no sou de Déu.”
Abans que Abraham, jo sóc
48Els jueus li van respondre: “¿No te-nim raó de dir que tu ets un samarità i que estàs trastocat?”
49Jesús va contestar: “No estic trastocat, sinó que honro el meu Pare; en can-vi, vosaltres em deshonreu a mi.
50Jo no busco la meva glòria; ja hi ha qui s’ocupa d’això, i de jutjar.
51Us ho ben asseguro: si algú guarda la meva paraula, no veurà mai la mort.”
52Els jueus li digueren: “Ara estem segurs que estàs trastocat. Abraham i els profetes van morir, i tu dius: Si algú guarda la meva paraula no veurà mai la mort.
53¿És que tu ets més gran que el nostre pare Abraham, que va morir? I els profe-tes també van morir. Per qui et tens tu?”
54Jesús respongué: “Si jo mateix em glorificava, la meva glòria no valdria res, però és el meu Pare qui em glorifi-ca, aquell qui vosaltres dieu que és el vostre Déu;
55i, tanmateix, vosaltres no el conei-xeu. Jo, en canvi, sí que el conec, i si digués que no el conec seria tan men-tider com vosaltres. El conec i l’obe-eixo.
56El vostre pare Abraham s’entusias-mà amb l’esperança de veure el meu dia; el va veure i se n’alegrà.”
57Li digueren els jueus: “Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?”
58Jesús els digué: “Us ben asseguro que abans que Abraham existís, jo sóc.”
59Aleshores prengueren pedres per apedregar-lo, però Jesús es va amagar i sortí del temple.
S'ha seleccionat:
JOAN 8: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya