Osees 2:1-23 - Compara totes les versions

Comparteix

“Digueu als vostres germans: ‘Poble meu’, i a les vostres germanes: ‘Compadida’. Acuseu la vostra mare, acuseu-la. Perquè ella no és la meva muller ni jo sóc el seu marit. Que es tregui de la cara les seves prostitucions i del pit els seus adulteris, no sigui que jo la despulli, quedi tota nua i la deixi com el dia que va néixer, la converteixi en un desert, la torni com una terra eixuta i la faci morir de set. No tindré compassió dels seus fills, ja que són fills de fornicacions. La seva mare es va prostituir; la qui els va infantar es va deshonrar quan digué: Aniré darrere els meus amants, que són els qui em donen el pa i l’aigua, la llana i el lli, l’oli i els meus licors. Per això, li barraré el pas amb es-pines, l’envoltaré d’una tanca i no podrà trobar el seu camí. Anirà darrere els seus amants, però no els aconseguirà; els buscarà, però no els trobarà. Llavors dirà: Vaig a tornar amb el meu primer marit, perquè abans m’anava millor que no pas ara. Ella no reconegué que era jo qui li donava el blat, el vi i l’oli, i que jo li multiplicava la plata i l’or que ells van fer servir per adorar Baal. És per això que tornaré, i prendré el meu blat al seu temps, el meu vi novell al seu moment, i recuperaré la meva llana i el meu lli, que eren per a cobrir la seva nuesa. Ara, doncs, descobriré les seves deshonestedats a la vista de tots els seus amants, i ningú no la deslliurarà de la meva mà. Posaré fi a tot allò que la fa feliç: les festes, els novilunis, els dis-sabtes i totes les festes solemnes. Li arrasaré les vinyes i les figueres, de les quals deia: Això és el meu guany, els regals que m’han fet els meus amants. Les convertiré en camps de matoll, perquè serveixin de menjar al bes-tiar del camp. La castigaré pels temps que oferia encens als baals, quan es guarnia amb arracades i joies per anar darrere els seus amants i s’oblidava de mi. Ho dic jo, el Senyor.” “Però heus aquí que jo l’enamoraré, la conduiré al desert i li parlaré al cor. Des d’allí li restituiré les vinyes, i la vall d’Acor serà porta d’espe-rança; i allà respondrà com en els dies de la seva joventut, com en el temps quan va pujar d’Egipte. Succeirà aquell dia –dic jo, el Senyor, que em diràs –Marit meu–, i ja no em diràs mai més –Baal meu–, perquè trauré de la seva boca els noms dels baals i mai més no seran pronunciats els seus noms. En aquell temps jo clouré a favor d’ells un pacte amb les bèsties del camp i amb les aus del cel, i amb els rèptils de la terra. Eliminaré els arcs, les espases i les guerres, i faré que tinguin tranquil·litat i repòs. Et prendré com a esposa per sempre, et prendré com a esposa amb arres de justícia i rectitud, d’amor constant i compassió. Faré que t’esposis amb mi amb fidelitat, i coneixeràs qui és el Senyor. Succeirà aquell dia que jo res-pondré –dic jo, el Senyor–, respondré al cel, i aquest respondrà a la terra; la terra respondrà al blat, al most i a l’oli, i ells respondran a Jizreel. La sembraré per mi a la terra, tindré compassió de la ‘No-compa-dida’, i al ‘No-poble-meu’ li diré: ‘Tu ets el meu poble’, i ell exclamarà: ‘Tu ets el meu Déu’.”

«Arribarà un dia que la gent d’Israel serà nombrosa com la sorra de la vora de la mar, que no es pot comptar ni mesurar. I en el lloc on els deien: “Vosaltres no sou el meu poble”, els diran: “Fills del Déu viu”. Es reuniran la gent de Judà i la gent d’Israel, escolliran un cap únic i es multiplicaran al país. El dia de Jizreel serà gran! Digueu “Poble meu” als vostres germans, i a les vostres germanes, “Compadida”. »Acuseu la vostra mare, acuseu-la, perquè ja no és la meva muller ni jo, el Senyor, sóc el seu marit. Que es tregui de la cara les marques de prostituta i, dels pits, els senyals dels adulteris! Si no ho fa la despullaré del tot, la deixaré com el dia que va néixer. La deixaré com el desert, com una terra eixuta, i la faré morir de set. No em compadiré dels seus fills, perquè són fills de prostituta. La seva mare s’ha prostituït, s’ha cobert de vergonya la qui els va engendrar. Ella ha dit: “Aniré darrere els amants, que em donen el pa i l’aigua, llana i lli, oli i begudes.” »Ara, doncs, li barraré el camí amb espines, l’hi tancaré amb un mur i mai més no trobarà la seva ruta. Correrà darrere els amants, però no els atraparà; els cercarà, però no els trobarà. Llavors dirà: “Me’n torno al meu primer marit, amb qui estava millor que no pas ara.” »Ella no entén que era jo qui li donava el blat, el vi i l’oli, qui l’enriquia amb plata i or, que després servien per a adorar Baal. Per això vindré a prendre el meu blat al temps de la sega, i el meu vi al temps de la verema. Li prendré la meva llana i el meu lli amb què vestia el seu cos nu. Mostraré el seu desvergonyiment davant els seus amants: ningú no la salvarà de la meva mà. Posaré fi als cants alegres, s’acabaran les festes de la lluna nova i els dissabtes i totes les solemnitats. Devastaré les vinyes i les figueres que ella tenia per la paga que li donaven els seus amants. La convertiré en un matollar perquè la brostegin els animals feréstecs. Li demanaré comptes del temps dedicat als Baals, quan els cremava ofrenes: es guarnia amb anells i collarets per anar darrere els seus amants mentre s’oblidava de mi. Ho dic jo, el Senyor. »Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor. Des d’allí li tornaré les vinyes, i la vall d’Acor serà porta d’esperança. Allà em correspondrà com quan era jove, quan pujà del país d’Egipte. »Aquell dia, em dirà “Marit meu”, no em dirà més “Baal meu”. Ho dic jo, el Senyor. Jo li trauré dels llavis el nom de Baal, no pronunciaran mai més aquest nom. Aquell dia, a favor d’ells jo faré una aliança amb els animals feréstecs, amb els ocells del cel i les bestioles de la terra; trencaré arcs i espases i eliminaré la guerra del país. Jo faré que tots ells puguin descansar tranquils. Et prendré com a esposa per sempre, et prendré com a esposa i pagaré per tu bondat i justícia, amor i misericòrdia. Et prendré com a esposa pagant un preu de fidelitat. Així coneixeràs qui és el Senyor. »Aquell dia –diu el Senyor– donaré una resposta: donaré al cel allò que espera, i el cel ho donarà a la terra.