OSEES 2:1-23

“Digueu als vostres germans: ‘Poble meu’, i a les vostres germanes: ‘Compadida’. Acuseu la vostra mare, acuseu-la. Perquè ella no és la meva muller ni jo sóc el seu marit. Que es tregui de la cara les seves prostitucions i del pit els seus adulteris, no sigui que jo la despulli, quedi tota nua i la deixi com el dia que va néixer, la converteixi en un desert, la torni com una terra eixuta i la faci morir de set. No tindré compassió dels seus fills, ja que són fills de fornicacions. La seva mare es va prostituir; la qui els va infantar es va deshonrar quan digué: Aniré darrere els meus amants, que són els qui em donen el pa i l’aigua, la llana i el lli, l’oli i els meus licors. Per això, li barraré el pas amb es-pines, l’envoltaré d’una tanca i no podrà trobar el seu camí. Anirà darrere els seus amants, però no els aconseguirà; els buscarà, però no els trobarà. Llavors dirà: Vaig a tornar amb el meu primer marit, perquè abans m’anava millor que no pas ara. Ella no reconegué que era jo qui li donava el blat, el vi i l’oli, i que jo li multiplicava la plata i l’or que ells van fer servir per adorar Baal. És per això que tornaré, i prendré el meu blat al seu temps, el meu vi novell al seu moment, i recuperaré la meva llana i el meu lli, que eren per a cobrir la seva nuesa. Ara, doncs, descobriré les seves deshonestedats a la vista de tots els seus amants, i ningú no la deslliurarà de la meva mà. Posaré fi a tot allò que la fa feliç: les festes, els novilunis, els dis-sabtes i totes les festes solemnes. Li arrasaré les vinyes i les figueres, de les quals deia: Això és el meu guany, els regals que m’han fet els meus amants. Les convertiré en camps de matoll, perquè serveixin de menjar al bes-tiar del camp. La castigaré pels temps que oferia encens als baals, quan es guarnia amb arracades i joies per anar darrere els seus amants i s’oblidava de mi. Ho dic jo, el Senyor.” “Però heus aquí que jo l’enamoraré, la conduiré al desert i li parlaré al cor. Des d’allí li restituiré les vinyes, i la vall d’Acor serà porta d’espe-rança; i allà respondrà com en els dies de la seva joventut, com en el temps quan va pujar d’Egipte. Succeirà aquell dia –dic jo, el Senyor, que em diràs –Marit meu–, i ja no em diràs mai més –Baal meu–, perquè trauré de la seva boca els noms dels baals i mai més no seran pronunciats els seus noms. En aquell temps jo clouré a favor d’ells un pacte amb les bèsties del camp i amb les aus del cel, i amb els rèptils de la terra. Eliminaré els arcs, les espases i les guerres, i faré que tinguin tranquil·litat i repòs. Et prendré com a esposa per sempre, et prendré com a esposa amb arres de justícia i rectitud, d’amor constant i compassió. Faré que t’esposis amb mi amb fidelitat, i coneixeràs qui és el Senyor. Succeirà aquell dia que jo res-pondré –dic jo, el Senyor–, respondré al cel, i aquest respondrà a la terra; la terra respondrà al blat, al most i a l’oli, i ells respondran a Jizreel. La sembraré per mi a la terra, tindré compassió de la ‘No-compa-dida’, i al ‘No-poble-meu’ li diré: ‘Tu ets el meu poble’, i ell exclamarà: ‘Tu ets el meu Déu’.”