Gènesi 4:10-23 - Compara totes les versions

Comparteix

El Senyor li replicà: – Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra! Des d’ara, doncs, seràs maleït de la terra, que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germà. Quan treballis la terra, ja no et donarà els seus fruits. Aniràs pel món errant i fugitiu. Caín respongué al Senyor: – El meu crim és massa gran per a poder-lo suportar. Des d’avui em bandeges de la terra fèrtil, i m’hauré d’amagar de la teva presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matarà. El Senyor li va replicar: – Això, no! Si algú mata Caín, Caín serà venjat set vegades. Llavors el Senyor el va marcar amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien. Caín es retirà de la presència del Senyor i se n’anà a viure al país de Nod, a l’orient de l’Edèn. Caín es va unir a la seva dona, i ella va infantar el seu fill Hanoc. Caín va fundar una ciutat i li posà el nom d’Hanoc, el seu fill. Hanoc va ser el pare d’Irad; Irad, de Mehuiael; Mehuiael, de Metuixael; i Metuixael, de Lèmec. Lèmec es va casar amb dues dones; una es deia Adà i l’altra Sil·là. Adà va donar a llum Jabal, l’avantpassat dels pastors nòmades. El germà de Jabal es deia Jubal, i fou l’avantpassat dels qui toquen la cítara i el flabiol. També Sil·là va tenir un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d’eines o armes de tall, tant de bronze com de ferro. La germana de Tubal-Caín era Naamà. Lèmec va dir a les seves dones: – Escolteu-me, Adà i Sil·là, dones de Lèmec, estigueu atentes al que us dic: He mort un home que m’havia malferit, he mort un noi que m’havia colpejat.

Ell li digué: “Què has fet! La veu de la sang del teu germà clama a mi des del camp. Ara, doncs, maleït seràs de la terra que ha obert la boca per rebre de les teves mans la sang del teu germà. Quan conreïs la terra, ja no seguirà donant-te el seu fruit. Fugitiu i errant aniràs per la terra.” I Caín contestà al Senyor: “El meu càstig és massa gran per a poder-lo suportar. Avui em foragites d’aquest terreny i viuré absent de la teva presència, fugitiu i errant pel món, i succeirà que qual-sevol que em trobi em matarà.” El Senyor li contestà: “No serà així. Si algú mata Caín, ho pagarà set vegades.” I el Senyor va posar un senyal a Caín perquè no fos mort per qualsevol que el trobés. Caín s’allunyà de la presència del Senyor i es va establir al país de Nod, a l’est de l’Edèn. Caín es va unir amb la seva dona, que concebé i infantà Hanoc. I construí una població i li posà el nom del seu fill, Hanoc. A Hanoc, li nasqué Irad; Irad engen-drà Mehuiael; Mehuiael engendrà Me-tuixael, i Metuixael engendrà Lèmec. Lèmec prengué dues dones: la pri-mera es deia Adà i la segona Sil·là. Adà infantà Jabal, que va ser pare dels qui habiten en tendes i tenen ramats. El nom del seu germà era Jubal, que fou el pare dels qui toquen la cítara i el flabiol. I Sil·là també tingué un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d’eines de coure i de ferro. I la germana de Tubal-Caín era Naamà. I Lèmec digué a les seves dones: “Adà i Sil·là, escolteu la meva veu; dones de Lèmec, pareu atenció al que dic: Un home he mort, perquè em va ferir; i un jove, perquè em va pegar.