GÈNESI 4:10-23

Ell li digué: “Què has fet! La veu de la sang del teu germà clama a mi des del camp. Ara, doncs, maleït seràs de la terra que ha obert la boca per rebre de les teves mans la sang del teu germà. Quan conreïs la terra, ja no seguirà donant-te el seu fruit. Fugitiu i errant aniràs per la terra.” I Caín contestà al Senyor: “El meu càstig és massa gran per a poder-lo suportar. Avui em foragites d’aquest terreny i viuré absent de la teva presència, fugitiu i errant pel món, i succeirà que qual-sevol que em trobi em matarà.” El Senyor li contestà: “No serà així. Si algú mata Caín, ho pagarà set vegades.” I el Senyor va posar un senyal a Caín perquè no fos mort per qualsevol que el trobés. Caín s’allunyà de la presència del Senyor i es va establir al país de Nod, a l’est de l’Edèn. Caín es va unir amb la seva dona, que concebé i infantà Hanoc. I construí una població i li posà el nom del seu fill, Hanoc. A Hanoc, li nasqué Irad; Irad engen-drà Mehuiael; Mehuiael engendrà Me-tuixael, i Metuixael engendrà Lèmec. Lèmec prengué dues dones: la pri-mera es deia Adà i la segona Sil·là. Adà infantà Jabal, que va ser pare dels qui habiten en tendes i tenen ramats. El nom del seu germà era Jubal, que fou el pare dels qui toquen la cítara i el flabiol. I Sil·là també tingué un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d’eines de coure i de ferro. I la germana de Tubal-Caín era Naamà. I Lèmec digué a les seves dones: “Adà i Sil·là, escolteu la meva veu; dones de Lèmec, pareu atenció al que dic: Un home he mort, perquè em va ferir; i un jove, perquè em va pegar.