Gènesi 2:21-25 - Compara totes les versions

Comparteix

Llavors el Déu Etern va fer caure l’home en un son profund, i mentre dormia prengué una de les seves coste-lles i tancà la carn al seu lloc. I de la costella que havia tret de l’home, el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l’home. Llavors l’home digué: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s’anomenarà ‘do-na’, perquè ha estat presa de l’home. Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.” I tots dos, l’home i la dona, anaven despullats i no se n’avergonyien.

Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home exclamà: – Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn. Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.