Fets dels Apòstols 22:6-13 - Compara totes les versions

Comparteix

»Quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m’envoltà una gran llum fulgurant que venia del cel. Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: »– Saule, Saule, per què em persegueixes? »Jo vaig preguntar: »– Qui ets, Senyor? »Ell em respongué: »– Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes. »Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van sentir la veu del qui em parlava. Llavors vaig preguntar: »– Què haig de fer, Senyor? »El Senyor em digué: »– Aixeca’t, vés a Damasc i allí et diran tot el que està determinat que facis. »I com que amb l’esclat d’aquella llum no veia res, els qui m’acompanyaven em van agafar per la mà i així vaig entrar a Damasc. »Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc. Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué: »– Saule, germà, recobra la vista. »I a l’instant el vaig poder veure.

Succeí, però, que mentre feia camí i quan era a prop de Damasc, cap al mig-dia, esclatà de sobte al meu entorn un gran fulgor celestial, i caient per terra vaig sentir una veu que em deia: ‘Saule, Saule, per què em persegueixes?’ Jo vaig respondre: ‘Qui ets, Senyor?’ Em digué: ‘Jo sóc Jesús el Natzarè, el qui tu persegueixes.’ I els qui eren amb mi, si bé van veure el resplendor, no van entendre què deia la veu que em parlava. I vaig dir: ‘Què haig de fer, Senyor?’ I el Senyor em digué: “Alça’t, vés a Damasc i allà t’explicaran tota la tasca que se t’ha encomanat de fer.” Com que jo no hi veia, enlluernat per aquell fulgor, vaig haver d’entrar a Damasc de la mà dels meus companys. Un tal Ananies, home devot segons la Llei i ben considerat per tots els jueus residents, em va venir a veure, es va posar al meu costat i em digué: ‘Saule, germà, recobra la vista.’ A l’instant vaig reco-brar la vista i el vaig poder veure.