Fets dels Apòstols 22:6-13

»Quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m’envoltà una gran llum fulgurant que venia del cel. Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: »– Saule, Saule, per què em persegueixes? »Jo vaig preguntar: »– Qui ets, Senyor? »Ell em respongué: »– Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes. »Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van sentir la veu del qui em parlava. Llavors vaig preguntar: »– Què haig de fer, Senyor? »El Senyor em digué: »– Aixeca’t, vés a Damasc i allí et diran tot el que està determinat que facis. »I com que amb l’esclat d’aquella llum no veia res, els qui m’acompanyaven em van agafar per la mà i així vaig entrar a Damasc. »Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc. Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué: »– Saule, germà, recobra la vista. »I a l’instant el vaig poder veure.