2 Corintis 2:1-17 - Compara totes les versions

Comparteix

Per això vaig pensar que valdria més de no tornar a fer-vos una visita que us pogués entristir. Perquè, si jo us entristeixo, ¿qui pot tornar-me l’alegria sinó aquell mateix que jo he contristat? Precisament, si us vaig escriure tot el que us vaig escriure, era perquè, quan vingués, no m’haguessin d’entristir els qui m’havien d’alegrar, convençut com estic que la meva alegria és també la de tots vosaltres. Us vaig escriure, doncs, afligit i amb l’angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc. Aquell qui m’ha donat el disgust, no me l’ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres. Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat; el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís. Per això us demano que li demostreu el vostre amor, ja que la meva intenció en escriure-us era d’assegurar-me que sou obedients del tot. Jo perdono tothom a qui vosaltres perdoneu; fins i tot quan he perdonat a qui calia que perdonés, ho he fet per vosaltres, en presència de Crist. No volem pas que Satanàs en tregui partit, que ja coneixem massa les seves intencions. Quan vaig arribar a Tròada per anunciar-hi l’evangeli del Crist, vaig veure que el Senyor me n’havia obert la porta, però el meu esperit no reposava, perquè no vaig trobar-hi Titus, el meu germà. Llavors em vaig acomiadar d’ells i me’n vaig anar a Macedònia. Donem gràcies a Déu, que, en el Crist, sempre ens porta en el seu seguici triomfal i, per mitjà nostre, escampa a tot arreu la bona olor del seu coneixement. Perquè nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s’escampa entre els qui se salven i entre els qui es perden: per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida. I qui pot estar a l’altura d’una missió com aquesta? Nosaltres, de tota manera, no fem com molts que mercadegen amb la paraula de Déu, sinó que, units a Crist, parlem amb sinceritat, de part de Déu i a la seva presència.

Per aquest motiu he decidit no venir altra vegada a vosaltres amb tristesa. Perquè, si jo us entristeixo, qui m’ale-grarà a mi, si no és aquell mateix qui està trist per culpa meva? Per això us he escrit com ho he fet, perquè en la meva visita no em facin entristir, precisament, els qui heu de ser causa d’alegria per a mi. Estic convençut que tots vosaltres compartiu com a propi el meu goig. Us vaig escriure en uns moments de gran trasbals i angoixa al cor, amarat en llàgrimes, però no era el meu propòsit que us entristíssiu, sinó que volia fer-vos conèixer l’afecte tan gran que us tinc. I si algú ha estat causa de tristesa, no ho ha estat pas per a mi sol, sinó, en bona part, per no exagerar, per a tots vosaltres. Ja n’ha tingut prou el tal amb aquesta reprensió que la majoria li ha infligit; ara, en canvi, val més que el perdoneu i li aixequeu l’ànim, no fos cas que el consumeixi l’excés de tristor. Per tant, us prego que li demostreu el vostre afecte. Perquè la meva carta també tenia aquest propòsit: conèixer la vostra predisposició a obeir sense reserves. I al qui vosaltres perdoneu alguna cosa, jo també la hi perdono; perquè de fet, el que he perdonat, si és que tinc res a perdonar, ho he fet a causa vostra da-vant de Crist, a fi d’evitar que Satanàs s’aprofiti de nosaltres; que prou coneixem les seves intencions. I així, quan vaig arribar a Troas per anunciar l’evangeli de Crist, tot i que se’m van obrir les portes per a l’obra del Senyor, dintre meu estava intranquil per no haver trobat el meu germà Titus allí. Llavors, em vaig acomiadar d’ells i vaig sortir cap a Macedònia. Amb tot, dono gràcies a Déu, que sempre ens porta en el seguici triomfal del Crist i per mitjà nostre escampa a tot arreu l’aroma del seu coneixement. Perquè som una flaire suau de Crist per a Déu, entre els qui van camí de salvar-se i els qui van camí de perdre’s; per a aquests, una olor mortal que mata, per als altres, una olor vital que revifa. I per a tal responsabilitat, qui és idoni? Tanmateix, nosaltres no especulem amb la paraula de Déu, com ho fan molts altres, sinó que parlem honestament en Crist davant Déu, i com de part de Déu.