2 CORINTIS 2:1-17

Per aquest motiu he decidit no venir altra vegada a vosaltres amb tristesa. Perquè, si jo us entristeixo, qui m’ale-grarà a mi, si no és aquell mateix qui està trist per culpa meva? Per això us he escrit com ho he fet, perquè en la meva visita no em facin entristir, precisament, els qui heu de ser causa d’alegria per a mi. Estic convençut que tots vosaltres compartiu com a propi el meu goig. Us vaig escriure en uns moments de gran trasbals i angoixa al cor, amarat en llàgrimes, però no era el meu propòsit que us entristíssiu, sinó que volia fer-vos conèixer l’afecte tan gran que us tinc. I si algú ha estat causa de tristesa, no ho ha estat pas per a mi sol, sinó, en bona part, per no exagerar, per a tots vosaltres. Ja n’ha tingut prou el tal amb aquesta reprensió que la majoria li ha infligit; ara, en canvi, val més que el perdoneu i li aixequeu l’ànim, no fos cas que el consumeixi l’excés de tristor. Per tant, us prego que li demostreu el vostre afecte. Perquè la meva carta també tenia aquest propòsit: conèixer la vostra predisposició a obeir sense reserves. I al qui vosaltres perdoneu alguna cosa, jo també la hi perdono; perquè de fet, el que he perdonat, si és que tinc res a perdonar, ho he fet a causa vostra da-vant de Crist, a fi d’evitar que Satanàs s’aprofiti de nosaltres; que prou coneixem les seves intencions. I així, quan vaig arribar a Troas per anunciar l’evangeli de Crist, tot i que se’m van obrir les portes per a l’obra del Senyor, dintre meu estava intranquil per no haver trobat el meu germà Titus allí. Llavors, em vaig acomiadar d’ells i vaig sortir cap a Macedònia. Amb tot, dono gràcies a Déu, que sempre ens porta en el seguici triomfal del Crist i per mitjà nostre escampa a tot arreu l’aroma del seu coneixement. Perquè som una flaire suau de Crist per a Déu, entre els qui van camí de salvar-se i els qui van camí de perdre’s; per a aquests, una olor mortal que mata, per als altres, una olor vital que revifa. I per a tal responsabilitat, qui és idoni? Tanmateix, nosaltres no especulem amb la paraula de Déu, com ho fan molts altres, sinó que parlem honestament en Crist davant Déu, i com de part de Déu.