1 Cròniques 29:1-9 - Compara totes les versions

Comparteix

Després el rei David va dir a tota l’assemblea: – El meu fill Salomó, l’únic que Déu ha escollit, encara és jove i poc madur, i l’empresa és grandiosa, perquè aquest edifici reial no és per a un home, sinó per al Senyor-Déu. Per això he posat el meu esforç a preparar per al casal del meu Déu la quantitat necessària d’or, de plata, de bronze, de ferro i de fusta per a tot el que s’ha de fer d’or, de plata, de bronze, de ferro o de fusta. He preparat també pedres d’ònix i altres per a encastar, pedra negra o vinçada, tota mena de pedres precioses i grans blocs d’alabastre. Encara, portat per l’amor al temple del meu Déu, a més de tot el que ja he preparat per a aquest sant casal, tinc un tresor d’or i de plata que destino a aquest temple. Faig donació de cent tones d’or d’Ofir i de dues-centes quaranta de plata fina, per a revestir les parets interiors dels edificis, per als diversos objectes d’or o de plata i per a tota mena de treballs d’orfebreria. ¿Qui de vosaltres està també disposat a fer generosament un donatiu per al Senyor? Llavors els caps de llinatge, els caps de les tribus d’Israel, els responsables de mil i de cent homes, i els caps de l’administració reial, van fer ofrenes voluntàries: per a l’obra del temple de Déu van donar cent cinquanta tones i deu mil monedes d’or, tres-centes cinquanta tones de plata, sis-centes tones de bronze i tres mil quatre-centes tones de ferro. Els qui tenien pedres precioses, les feien a mans de Jehiel, descendent de Guerxon, per al tresor del temple del Senyor. El poble es va alegrar de les ofrenes voluntàries, perquè les havien fetes de tot cor al Senyor. També el rei David en va tenir una gran alegria.

Després, el rei David digué a tota l’assemblea: “Salomó, el meu fill, l’únic escollit per Déu, encara és jove i no té experiència, i l’empresa és gran, perquè aquest palau no és pas per a un home, sinó per al Senyor Déu. Jo, amb totes les meves forces, he preparat per al temple del meu Déu: or per als objectes d’or, plata per als de plata, bronze per als de bronze, ferro per als de ferro i fusta per als de fusta; pe-dres d’ònix i pedres d’encast; pedres brillants i multicolors, tota mena de pe-dres precioses i blocs d’alabastre en abundància. A més, portat per l’amor al temple del meu Déu, faig donació, per a aquest temple, del meu tresor privat d’or i de plata, a més de tot el que ja he preparat per al temple del santuari: tres mil talents d’or d’Ofir, i set mil talents de plata refinada, per a revestir les parets dels edificis; or per als objectes d’or i plata per als de plata, i per a tots els treballs d’arte-sania dels artistes. Qui, doncs, vol fer avui una ofrena voluntària al Senyor?” Llavors els caps de les famílies, els prínceps de les tribus d’Israel, els comandants de milers i els de centenars, amb els administradors de les propietats del rei, van fer una ofrena voluntària, i van donar per a l’edificació del tem-ple de Déu: cinc mil talents i deu mil monedes d’or, deu mil talents de plata, divuit mil talents de bronze i cent mil talents de ferro. A més, aquells qui tenien pedres precioses, les van donar per al tresor del temple del Senyor, per mitjà de Jehiel, el guerxonita. Hi hagué molta alegria entre el poble per la contribució voluntària que s’ha-via fet, perquè s’havia ofert sincerament i de tot cor al Senyor; i també el rei David en va tenir una gran alegria.