1 CRÒNIQUES 29:1-9

Després, el rei David digué a tota l’assemblea: “Salomó, el meu fill, l’únic escollit per Déu, encara és jove i no té experiència, i l’empresa és gran, perquè aquest palau no és pas per a un home, sinó per al Senyor Déu. Jo, amb totes les meves forces, he preparat per al temple del meu Déu: or per als objectes d’or, plata per als de plata, bronze per als de bronze, ferro per als de ferro i fusta per als de fusta; pe-dres d’ònix i pedres d’encast; pedres brillants i multicolors, tota mena de pe-dres precioses i blocs d’alabastre en abundància. A més, portat per l’amor al temple del meu Déu, faig donació, per a aquest temple, del meu tresor privat d’or i de plata, a més de tot el que ja he preparat per al temple del santuari: tres mil talents d’or d’Ofir, i set mil talents de plata refinada, per a revestir les parets dels edificis; or per als objectes d’or i plata per als de plata, i per a tots els treballs d’arte-sania dels artistes. Qui, doncs, vol fer avui una ofrena voluntària al Senyor?” Llavors els caps de les famílies, els prínceps de les tribus d’Israel, els comandants de milers i els de centenars, amb els administradors de les propietats del rei, van fer una ofrena voluntària, i van donar per a l’edificació del tem-ple de Déu: cinc mil talents i deu mil monedes d’or, deu mil talents de plata, divuit mil talents de bronze i cent mil talents de ferro. A més, aquells qui tenien pedres precioses, les van donar per al tresor del temple del Senyor, per mitjà de Jehiel, el guerxonita. Hi hagué molta alegria entre el poble per la contribució voluntària que s’ha-via fet, perquè s’havia ofert sincerament i de tot cor al Senyor; i també el rei David en va tenir una gran alegria.