Siràcida 17
17
1El Senyor va crear l’home de la terra
i a ella el fa tornar altra vegada.#x
2Ha establert per a tots els homes el temps i la durada de la vida,
i els ha donat poder sobre les coses de la terra.
3Els va crear a imatge seva
i per això els ha revestit d’un poder com el seu.#x
4Ha fet que tots els animals tinguin por de l’home,
perquè ha volgut que fos senyor de les bèsties i els ocells.#x
5 Va rebre l’ús de les cinc facultats del Senyor;
com a sisena, el va fer partícip de la intel·ligència,
i com a setena, de la paraula que serveix per a interpretar les altres facultats.
6Va donar als homes capacitat de discernir, llengua, ulls,
orelles, i un cor perquè pensessin.#x
7Els omplí de saber i d’intel·ligència,
i els va fer conèixer el bé i el mal.#x
8Va ensenyar als homes a respectar-lo,
els mostrà la grandesa de les seves obres
9 i els ha permès d’alegrar-se eternament per les seves meravelles.
10Per això lloaran el seu sant nom
i proclamaran la grandesa de les seves obres.
11El Senyor, a més, els ha donat el coneixement
i els ha fet hereus d’una llei que dóna vida,
perquè s’adonin que són mortals.
12Ha establert amb ells una aliança eterna
i els ha fet conèixer els seus manaments.#x
13Amb els seus ulls van contemplar la seva glòria magnificent,
i les seves orelles van sentir la seva veu majestuosa.
14Els va dir: «Allunyeu-vos de tot mal.»
I els va donar manaments de cara als altres homes.
Al Senyor no se li escapa res#x
15El Senyor veu constantment la conducta dels homes,
ningú no pot fugir de la seva mirada.
16 Des de la jovenesa, la seva conducta s’orienta cap al mal,
i són incapaços de canviar el seu cor de pedra per un cor de carn.
17 Quan el Senyor va repartir la terra entre les nacions,
a cada una li va donar un cap,
però va escollir Israel com la seva possessió.
18 Com a primogènit que és, l’alimenta instruint-lo, # x
li dóna la llum del seu amor i no l’abandona.
19Les obres que els homes fan són davant el Senyor clares com el sol;
ell sempre sap com es comporten.
20Mai no li han pogut amagar cap injustícia,
perquè tots els seus pecats són davant el Senyor.
21 Però el Senyor, que és bo i coneix el que ell ha creat,
no els deixa ni els abandona, sinó que els perdona.
22L’almoina que l’home fa és per al Senyor com un segell personal;
un gest benvolent, el Senyor l’estima com la nineta de l’ull,
i permet així que els seus fills i filles es penedeixin.
23A la fi, quan Déu intervindrà per recompensar els homes,
donarà a cadascú la recompensa que es mereix.
24Però, als qui es penedeixen, Déu els dóna l’ocasió de retornar a ell,
i anima la perseverança dels qui defalleixen.#x
La conversió a Déu
25Torna al Senyor i abandona el pecat,
suplica-li i es tornarà petit l’obstacle que et faria ensopegar.
26Retorna a l’Altíssim i allunya’t del mal,
que ell mateix et conduirà de les tenebres a la llum de la salvació.
Odia tot el que és detestable.
27Qui lloarà l’Altíssim en el món dels morts?#x
Sols els vius li poden donar gràcies.#x
28Un mort ja no hi és i no pot lloar Déu,
però el qui és viu i ple de salut ha d’enaltir el Senyor.
29Que n’és, de gran, la misericòrdia del Senyor!
Que gran, el seu perdó, per als qui acudeixen a ell!
30Els homes no ho poden tenir tot,
perquè els humans no són pas immortals.
31Què hi ha de més lluminós que el sol?,
i bé es torna fosc durant els eclipsis.#x
Per tant, els homes, que sols són carn i sang,
molt més es poden enfosquir pel mal que pensen.
32Déu#x vigila els estels celestials,
però els homes no són res més que pols i cendra.#x
S'ha seleccionat:
Siràcida 17: BCI
Subratllat
Comparteix
Compara
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso