Siràcida 13
13
Amistats que enganyen#x
1Qui toca pega s’enllefisca
i qui va amb un orgullós acaba per assemblar-s’hi.
2No et carreguis un pes que no pots dur,
no vagis amb gent més forta i més rica que tu.
Seria com ajuntar una olla de fang amb una caldera de ferro:
si topen, l’olla es trencarà.
3Un ric comet una injustícia i encara s’irrita,
un pobre és tractat injustament i encara s’excusa.
4Si ets útil al ric, t’utilitzarà;
però quan et trobis en necessitat, t’abandonarà.
5Si tens béns, viurà de tu
i t’escurarà sense patir-hi.
6Si et necessita, t’enredarà
amb somriures i promeses;
et farà compliments i et dirà: «Què puc fer per tu?»
7A còpia d’invitar-te als seus banquets t’humiliarà obligant-te a convidar-lo
fins que t’haurà arruïnat dues o tres vegades,
i per acabar es burlarà de tu.
I després, si et veu, passarà de llarg
i mourà el cap en senyal de mofa.
8Mira de no deixar-te enredar,
que no quedis humiliat per la teva estupidesa.
9Si t’invita un home poderós,
declina la seva invitació,
i t’invitarà amb més insistència.
10No t’hi afanyis massa, per tal de no ser rebutjat,
ni te n’allunyis massa, per tal de no ser oblidat.
11No pretenguis de parlar-li d’igual a igual
ni et fiïs dels seus llargs discursos:
et parla llargament per posar-te a prova
i ho fa fins i tot quan somriu.
12Escamparà els teus secrets sense pietat
i no t’estalviarà maltractaments ni cadenes.
13Per això, vigila i estigues ben alerta,
que camines amb la teva ruïna.#x
14 Quan sentis això en somnis, desperta’t.
Estima el Senyor tota la teva vida
i invoca’l perquè et salvi.
Les riqueses (13,15-15,10)
Els rics i els pobres
15Tots els animals estimen els de la seva espècie,
i tot home estima els altres homes.#x
16Tots els animals s’acoblen amb els de la seva espècie,
i també l’home s’uneix amb qui és semblant a ell.
17Què tenen en comú el llop i l’anyell,
el pecador i el qui és fidel?
18¿Poden viure en pau la hiena i el gos?
¿Pot haver-hi entesa entre el ric i el pobre?
19Els ases salvatges són la caça dels lleons al desert:
així els pobres són la presa dels rics.
20L’arrogant sent horror de la vida humil:
així el ric sent horror del pobre.
21Quan un ric trontolla, els seus amics el sostenen;
però quan un pobre cau, fins i tot els amics el rebutgen.
22Quan un ric ensopega, molts vénen a ajudar-lo,
i si diu bestieses, li donen la raó;
quan un pobre ensopega, encara el renyen,
i si diu coses intel·ligents, no li fan gens de cas.
23Quan el ric parla, tots callen
i posen als núvols les seves paraules;
però quan un pobre parla, tothom diu: «Qui és aquest?»,
i si s’entrebanca, l’empenyen per fer-lo caure.#x
24La riquesa és bona si ve de mans netes,
i dolenta la pobresa quan la pateixen els impius.
25El cor de l’home afaiçona l’aspecte de la cara,#x
sigui en bé, sigui en mal.
26Una cara alegre és senyal d’un cor bo,
però trobar un proverbi ben pensat demana molta reflexió.
S'ha seleccionat:
Siràcida 13: BCI
Subratllat
Comparteix
Compara
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso