Paral·lel/a
68
Que Déu s’aixequi i els enemics es dispersin#x
1Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm: càntic.
2Que Déu s’aixequi i els enemics es dispersin,
que fugin davant d’ell els qui el detesten.#x
3Esvaeix-los de pressa com el fum,
com la cera que es fon vora el foc;
que davant de Déu no quedi rastre dels dolents.
4Que els justos s’alegrin, que exultin,
que davant de Déu saltin d’alegria.#x
5Canteu al nostre Déu, canteu lloances el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.#x
El seu nom és «el Senyor»;
feu festa a la seva presència.
6Déu és pare dels orfes i defensor de les viudes,#x
des del lloc sagrat on resideix.
7Déu dóna casa als desemparats,
allibera els captius que vénen enmig de cants,#x
mentre que els rebels habitaran a la terra àrida.
8Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble,#x
quan avançaves pel desert, Pausa#x
9la terra tremolà i el cel fou generós.
Això succeí davant de Déu, al Sinaí,
davant de Déu, el Déu d’Israel.#x
10Déu nostre, vas fer caure una pluja abundant
per refer la teva heretat esgotada.
11Vas allotjar-hi la teva família;
vas preparar la terra per als pobres,
li donares fertilitat,#x Déu nostre
12El Senyor pronuncia un oracle:
«Estols de missatgeres anuncien la victòria.
13Fugen, fugen els reis dels exèrcits;#x
les dones, a casa, reparteixen el botí.#x
14Mentre jèieu entre les cledes,#x
les ales de la coloma es cobrien de plata
i l’or refulgia a les seves plomes.»#x
15Quan l’Omnipotent dispersà els reis,
nevava a la muntanya de Salmon.#x
16Són divines, les muntanyes#x de Basan;#x
són escarpades, aquelles muntanyes.
17Muntanyes escarpades,
per què envegeu la muntanya
que Déu ha escollit per residir-hi?#x
El Senyor hi habitarà per sempre més.
18Els carros divins són mils de milers;
enmig d’ells ve el Senyor, glòria santa del Sinaí.#x
19Has pujat a les altures,
t’has endut un seguici de captius;
has rebut els homes en ofrena,#x
fins i tot els qui es rebel·len,
perquè hi facin estada, Senyor Déu.#x
20Beneït sigui el Senyor#x dia rere dia;
és ell qui ens duu als braços,#x
el Déu salvador nostre. Pausa
21Per a nosaltres és el Déu que salva;
és el Senyor Déu qui fa sortir de la mort.
22Déu esberla els caps dels enemics,
esclafa el front del qui s’obstina en la maldat.
23Diu el Senyor:
«Fins de Basan faré tornar els enemics,
els faré tornar del fons del mar,
24perquè la seva sang tenyeixi els teus peus,#x
i la llepi la llengua dels teus gossos.»#x
25Ja es veuen les processons, Déu meu;
són processons del meu Déu, el meu rei,
dins el santuari.
26Els cantors obren el seguici,
el clouen els músics;
al mig, les donzelles toquen tamborins.
27I canten:#x «En dies d’aplec beneïu Déu;
ell és el Senyor des de l’origen d’Israel.»
28Benjamí, el més petit, obre la marxa;
segueixen, amb els seus batallons, els caps de Judà,
els caps de Zabuló, els caps de Neftalí.#x
29El teu Déu referma el teu poder,
el poder, oh Déu,#x amb què has obrat a favor nostre.
30Des del teu palau, a Jerusalem,
es veuen reis que et porten tributs.
31Amenaça d’allí estant la Fera del Canyar,
el Ramat de Toros#x amb els Vedells dels Pobles,#x
que es prosternen amb presents de plata.
Dispersa les nacions que volen la guerra.
32Que portin d’Egipte robes d’escarlata;
que s’afanyi Etiòpia amb obsequis a Déu.#x
33Canteu a Déu, reialmes de la terra,
canteu lloances al Senyor. Pausa
34Ell cavalca pel cel més alt i etern,#x
fa sentir la seva veu, la veu majestuosa.#x
35Canteu la majestat de Déu,
la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.
36Ets temible, Déu nostre, des dels teus llocs sagrats.
Ell és el Déu d’Israel.
Dóna poder i valentia al seu poble.
Beneït sigui Déu!#x