Salms 109
BCI
109
Déu meu, no callis més#x
1Per al mestre de cor. Referit a David: salm.
Déu meu, a tu t’adreço la lloança,#x
2Injustos i falsaris obren la boca contra meu,
em parla amb engany la seva llengua;
3m’encerclen amb paraules d’odi,
em combaten sense motiu.#x
4Em paguen l’amistat acusant-me
i jo no faig sinó pregar;
5em tornen mal per bé,#x
odi a canvi d’amistat.
Així parlen contra mi:#x
6«Que un injust s’ocupi de la seva causa,
que tingui un fiscal a la seva dreta.#x
7Que surti condemnat en el judici
i la pregària encara li augmenti la culpa.#x
8Que duri poc la seva vida
i que un altre ocupi el seu càrrec.#x
9»Que els seus fills acabin orfes,
i viuda la seva esposa.
10Que els seus fills siguin captaires i vagabunds,
que pidolin lluny de casa, ara en ruïnes.
11Que un usurer li embargui tots els béns
i uns estranys li saquegin la hisenda.
12Que ningú no en tingui pietat
ni s’apiadi dels seus orfes.
13Que desapareguin els seus descendents#x
i en una generació s’esborri el seu nom.#x
14»Que el Senyor recordi les culpes dels seus pares
i no esborri els pecats de la seva mare,#x
15que els tingui presents per sempre.
Que el Senyor arrenqui de la terra
el record dels qui el van infantar.#x
16»Aquest home no es recordà de tenir pietat,#x
perseguia el pobre i desvalgut
i buscava la mort del qui sofreix.
17Li agradava maleir: que sigui maleït!
No volia beneir: que ningú no el beneeixi!
18La maledicció li feia de mantell:#x
que li penetri com aigua dintre seu#x
i com oli al moll dels ossos!
19Que el cobreixi com el cobreix el vestit,
com la roba que no es treu del damunt!»
20Així m’acusen davant el Senyor
els qui parlen contra mi i em volen mal.#x
21Però tu, Senyor, Déu meu,
tracta’m com escau al teu nom,#x
allibera’m per la bondat del teu amor.
22Perquè sóc pobre i desvalgut#x
i el meu cor se sent ferit dintre meu.
23M’esvaeixo com l’ombra del capvespre,#x
se’m treuen del damunt com qui es treu una llagosta.#x
24De tant dejunar em flaquegen els genolls
i tinc el cos magre i descarnat.
25Sóc objecte de les seves burles,
em miren amb aires de mofa.#x
26Ajuda’m, Senyor, Déu meu;
salva’m, per l’amor que em tens.
27Que s’adonin que aquí hi ha la teva mà,
que ets tu, Senyor, qui ho ha fet.
28Ja poden maleir, si tu beneeixes.#x
Ja poden alçar-se, que quedaran confosos
i el teu servent s’alegrarà.
29Que la infàmia cobreixi els qui m’acusen,
que els embolcalli la confusió com un mantell.#x
30Donaré gràcies al Senyor amb totes les forces,
el lloaré enmig d’una gentada.#x
31Ell s’ha posat a la dreta#x del desvalgut
per salvar del tribunal la seva vida.

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

Més informació sobre Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional