Marc 15:22-37

Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera». Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus , a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren. El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.» Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. () Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: – Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix i baixa de la creu! Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: – Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem! També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell. Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: – Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » En sentir-ho, alguns dels presents deien: – Mireu com crida Elies. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient: – Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.