Marc 15
15
Jesús davant de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14; Lc 23,1-5; Jn 18,28-38)
1Tot seguit, en despuntar el dia,#x els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord.#x I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat.#x
2Pilat el va interrogar:
– ¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
– Tu ho dius.#x
3Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.
4Llavors Pilat l’interrogà altra vegada:
– ¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!
5Però Jesús ja no va respondre res més,#x i Pilat n’estava sorprès.
Jesús, condemnat a mort
(Mt 27,15-26; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)
6Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. 7Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis.#x 8La gent, doncs, va pujar#x i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. 9Pilat els digué:
– ¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?#x
10Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. 11Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. 12Pilat els replicà:
– Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?
13Ells tornaren a cridar:
– Crucifica’l!#x
14Pilat els deia:
– Però quin mal ha fet?
Ells cridaren encara més fort:
– Crucifica’l!
15Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar,#x perquè fos crucificat.
Burles dels soldats
(Mt 27,27-31; Jn 19,2-3)
16Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort.#x 17Llavors el vestiren de porpra,#x li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat 18i l’anaven saludant:
– Salve, rei dels jueus!#x
19Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència.#x
20Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo.
Crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)
21I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp.#x 22Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota#x –que vol dir «lloc de la Calavera». 23Li oferien vi adobat amb mirra,#x però no en prengué.
24Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus,#x a veure què treia cadascú. 25Eren les nou del matí#x quan el crucificaren.
26El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»#x
27Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. (28) #x 29Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa#x i dient:
– Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies,#x 30salva’t a tu mateix i baixa de la creu!
31Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:
– Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. 32El Messies, el rei d’Israel!#x Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!
També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.
Mort de Jesús
(Mt 27,45-56; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)
33Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor#x que va durar fins a les tres de la tarda.#x 34I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:
– Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»#x
35En sentir-ho, alguns dels presents deien:
– Mireu com crida Elies.#x
36Llavors un corregué, xopà de vinagre#x una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:
– Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix.#x 39El centurió,#x que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:
– És veritat: aquest home era Fill de Déu.#x
40També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. 41Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut.#x N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Sepultura de Jesús
Mt 27,57-61; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)
42Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte,#x 43Josep d’Arimatea,#x membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu,#x va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 44Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert.#x 45Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver. 46Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. 47Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.
S'ha seleccionat:
Marc 15: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso