Marc 14:32-72

Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles: – Seieu aquí mentre jo prego. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, i els digué: – Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. Deia: – Abbà , Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere: – Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li. Va cap a ells per tercera vegada i els diu: – Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: – És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat. A l’instant se li va acostar i li digué: – Rabí! I el besà. Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. Jesús els digué: – Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s’han de complir les Escriptures. Llavors tots l’abandonaren i fugiren. El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu. Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del palau del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació: – Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.” Però ni així no concordava la seva declaració. Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús: – ¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué: – ¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït? Jesús respongué: – Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel . Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot exclamant: – Per què necessitem més testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla? Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: – Fes de profeta! I els guardes li pegaven bufetades. Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu: – Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús. Pere ho negà: – No sé ni entenc de què parles. Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí: – Aquest és un d’ells. Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir: – És veritat que ets un d’ells: si fins i tot ets galileu! Però ell es posà a maleir i a jurar dient: – Jo no conec aquest home de qui parleu! A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.» I va esclatar en plors.