Marc 14

14
Complot contra Jesús
(Mt 26,1-5; Lc 22,1-2)
1Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims.#x Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo.#x 2Deien:
– No ho fem durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot del poble.#x
Unció de Jesús a Betània
(Mt 26,6-13)#x
3Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós.#x Mentre era a taula,#x vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. 4Alguns comentaven indignats:
– De què serveix llençar així aquest perfum? 5S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris#x i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
6Però Jesús digué:
– Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. 7De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres,#x i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. 8Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura.#x 9En veritat us dic que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.
Judes s’ofereix per trair Jesús
(Mt 26,14-16; Lc 22,3-6)
10Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. 11Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar molt i prometeren que li donarien diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.
Preparatius del sopar pasqual
(Mt 26,17-19; Lc 22,7-13)#x
12El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual,#x els deixebles van dir a Jesús:
– On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?#x
13Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
– Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, 14i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” 15Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins.#x Prepareu-nos allí el sopar.#x
16Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,20-25; Lc 22,14.21-23; Jn 13,21-30)
17Arribat el capvespre,#x Jesús vingué amb els Dotze. 18I mentre eren a taula,#x tot sopant, Jesús digué:
– En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.#x
19Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
– ¿No sóc pas jo?
20Jesús els respongué:
– Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat.#x 21El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell,#x però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.
L’últim sopar
(Mt 26,26-30; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)
22Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
– Preneu: això és el meu cos.
23Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24Els digué:
– Això és la meva sang, la sang de l’aliança,#x vessada per tothom.#x 25En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.#x
26I després de cantar els salms,#x van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)
27Llavors Jesús els digué:
– Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i les ovelles es dispersaran.#x 28Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.#x
29Pere li va dir:
– Ni que tots fallin, jo no.
30Jesús li digué:
– En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.#x
31Però ell afirmava amb més insistència:
– Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deien el mateix.
Pregària de Jesús a Getsemaní
(Mt 26,36-46; Lc 22,39-46)
32Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní,#x i Jesús digué als seus deixebles:
– Seieu aquí mentre jo prego.
33Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan,#x i començà a sentir esglai i angoixa, 34i els digué:
– Sento a l’ànima una tristor de mort.#x Quedeu-vos aquí i vetlleu.
35S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. 36Deia:
Abbà,#x Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa.#x Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.#x
37Després va cap a ells i els troba dormint.#x Diu a Pere:
– Simó,#x dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació.#x L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.#x
39Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
41Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
– Dormiu ara i reposeu!#x Tot s’ha acabat.#x Ha arribat l’hora:#x el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. 42Aixequeu-vos, anem!#x El qui em traeix ja és aquí.
Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Lc 22,47-53; Jn 18,3-11)
43Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables.#x 44El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
– És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
45A l’instant se li va acostar i li digué:
– Rabí!#x
I el besà.
46Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 47Però un dels presents desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
48Jesús els digué:
– Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 49Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s’han de complir les Escriptures.#x
50Llavors tots l’abandonaren i fugiren.#x
51El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. 52Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.#x
Jesús davant el Sanedrí
(Mt 26,57-68; Lc 22,54-55.66-71; Jn 18,12-14.19-24)
53Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei.#x 54Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del palau del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
55Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, 56perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. 57Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
58– Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.”#x
59Però ni així no concordava la seva declaració.
60Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
– ¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
61Però ell callava i no va respondre res.#x Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué:
– ¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?#x
62Jesús respongué:
– Sí, sóc jo;#x i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.#x
63Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits#x tot exclamant:
– Per què necessitem més testimonis? 64Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?#x
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.#x
65Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
– Fes de profeta!#x
I els guardes li pegaven bufetades.
Negacions de Pere
(Mt 26,69-75; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)
66Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot 67i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu:
– Tu també hi anaves, amb el Natzarè,#x amb Jesús.
68Pere ho negà:
– No sé ni entenc de què parles.
Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.#x
69La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:
– Aquest és un d’ells.
70Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allà li tornaren a dir:
– És veritat que ets un d’ells: si fins i tot ets galileu!#x
71Però ell es posà a maleir i a jurar dient:#x
– Jo no conec aquest home de qui parleu!
72A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.»#x
I va esclatar en plors.#x

S'ha seleccionat:

Marc 14: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió

YouVersion utilitza galetes per personalitzar la teva experiència. En utilitzar el nostre lloc web, acceptes el nostre ús de galetes tal com es descriu a la nostra Política de privadesa