Lluc 1:5-80

En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d’edat avançada. Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. A l’hora de l’ofrena, tota l’assemblea del poble s’estava a fora pregant. Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. Però l’àngel li digué: – No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Farà que molts israelites tornin cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat. Zacaries preguntà a l’àngel: – Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada. L’àngel li va respondre: – Jo sóc Gabriel i m’estic a la presència de Déu. És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves. I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran. Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut. Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa seva. Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia: «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.» El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: – Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué: – No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: – Com podrà ser això, si jo sóc verge? L’àngel li respongué: – L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: – Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar. Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces: – Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà. Maria digué: – La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. »Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. »Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre. Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva. Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s’hi va oposar dient: – No! S’ha de dir Joan! Ells li replicaren: – Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell. Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l’Esperit Sant i es posà a profetitzar dient: – Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: ha visitat el seu poble i l’ha redimit; – fa que s’aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants profetes: ell ens salva de tots els enemics, de les mans dels qui ens volen mal. Ha mostrat així el seu amor als nostres pares, s’ha recordat de l’aliança santa que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte, amb santedat i justícia, tota la vida. »I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, que li són perdonats els seus pecats. Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà el sol naixent que ve del cel, – per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau. L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.