Joan 1:15-28

Joan dóna testimoni d’ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De la seva plenitud, tots nosaltres n’hem rebut gràcia rere gràcia. Perquè la Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat. Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: – Qui ets, tu? Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: – Jo no sóc el Messies. Ells li preguntaren: – Qui ets, doncs? Elies? Els respon: – No el sóc. – Ets el Profeta? Respongué: – No. Llavors li digueren: – Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix? Ell va declarar: – Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor . Així ho va dir el profeta Isaïes. Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, li van fer aquesta altra pregunta: – Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta? Joan els respongué: – Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies. Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.