Jeremies Introducció
Introducció
El profeta i el seu temps
Jeremies, nascut en una família de sacerdots (1,1), va començar a exercir el seu ministeri profètic vers l’any 627 aC (1,2), poc temps abans de la reforma religiosa del rei Josies, iniciada l’any 622 (vegeu 2Re 22-23). Les dades sobre els primers anys de l’activitat del profeta són més aviat escasses. Potser va acceptar i fins i tot va impulsar la reforma pel que tenia de purificació de les pràctiques idolàtriques, però al mateix temps es va oposar a una confiança excessiva en la Llei i el temple que no anés acompanyada d’una renovació més profunda en tots els àmbits de la vida del poble. Sigui el que sigui, el llibre no parla mai de la reforma de Josies, si bé són notables els contactes amb el llibre del Deuteronomi, que és el nucli d’aquesta reforma.
La informació és molt més àmplia, en canvi, sobre les etapes posteriors de la vida del profeta. El llibre de Jeremies fa esment dels esdeveniments que ell va viure directament, i encara més del seu itinerari interior, sobretot en els fragments coneguts com a «confessions» de Jeremies, escampades entre els capítols 11 i 20.
Durant el regnat de Joiaquim (609-598 aC), Judà viu una època relativament tranquil·la i confiada sota el control suau d’Egipte. Jeremies ataca aquesta confiança, que fa caure el poble en la infidelitat al Senyor, i anuncia la desfeta del regne de Judà. Als dirigents i al poble els sembla que «tot va bé» (6,14), i això els impedeix de convertir-se. Però els anuncis de Jeremies es compleixen: Egipte és derrotat per Babilònia (605 aC) i, pocs anys després, l’exèrcit babiloni assetja Jerusalem (597 aC), on regna Jeconies, fill de Joiaquim. El poble es troba en una situació compromesa. Molts pensen en una solució política i proposen una aliança amb Egipte i els països veïns contra el babiloni Nabucodonosor. Jeremies, empès per la paraula de Déu, proclama amb vigor que la fidelitat del Senyor i al Senyor no es demostra amb aliances humanes. Els esdeveniments, la lògica política i fins religiosa (Jeremies proposa la submissió a Babilònia, una nació pagana!) fan pensar que la seva profecia no és autèntica, i és acusat de probabiloni. En el fons, però, la seva posició representa la denúncia d’una monarquia que no es preocupa de servir el poble: Déu la rebutja, i els esdeveniments acabaran arrossegant-la a la destrucció.
L’any 587, Jerusalem és ocupada i bona part del poble és deportat a Babilònia. Tot sembla perdut per a Judà. En aquests moments, Jeremies transforma les seves paraules en un missatge d’esperança i comença a parlar del retorn d’Israel a la seva terra. Però aquest retorn encara trigarà a produir-se. Mentrestant, uns volen reconstruir el país col·laborant amb els ocupants, altres volen fer-ho oposant-se irresponsablement als babilonis, altres, encara, prefereixen fugir i refugiar-se a Egipte. Jeremies és agafat per aquest darrer grup i, per la força, se l’enduen a Egipte, on probablement mor.
Estructura i formació del llibre
La distribució actual del llibre en les seves grans divisions és força clara: la primera part està formada pels oracles de Jeremies contra Judà (1,4-25,14); després hi ha una secció que conté episodis de la vida del profeta i oracles positius referits a Israel i Judà (cc. 26-45); a continuació ve un recull d’oracles contra les nacions (cc. 46-51, amb una introducció en 25,15-38); i, finalment, un apèndix històric sobre la caiguda de Jerusalem (c. 52). L’antiga versió grega de l’Antic Testament (la traducció anomenada «dels Setanta») presenta un ordre molt diferent i conté aproximadament una vuitena part menys d’extensió que el text hebreu. La diferència més notòria en l’ordenació dels materials és que els oracles contra els pobles estrangers estan col·locats després de 25,14. A més, l’ordre de presentació d’aquests pobles és diferent en una edició i en l’altra.
El mateix llibre de Jeremies ofereix algunes dades que permeten de resseguir parcialment la història de la seva formació. En el capítol 36 es diu que Jeremies va rebre l’ordre d’escriure en un rotlle tots els oracles pronunciats sobre Israel, Judà i els altres pobles. Segons 36,2, aquests oracles van ser pronunciats entre el regnat de Josies i «el dia d’avui» (és a dir, entre els anys 627 i 605 aC). Aquests oracles són els que es troben en els capítols 1-25. El rotlle va ser destruït (36,23) i reescrit (36,28). Ara bé, segons 36,32, a les profecies que ja contenia el llibre, Jeremies «n’hi va afegir moltes de semblants». Aquest material es troba actualment en la primera part del llibre (cc. 1-25), si bé és pràcticament impossible destriar els afegits d’allò que pertany al rotlle original.
La segona secció (cc. 26-45) és atribuïda sovint a la mà de Baruc (vegeu 36,4). Està formada en gran part per dades biogràfiques de Jeremies, bàsicament les seves disputes amb les autoritats del temple i les autoritats polítiques (cc. 26 i 36), com també la situació del profeta en temps del rei Sedecies (cc. 37-44), especialment l’empresonament i l’anada a Egipte. En aquesta secció hi ha igualment l’anomenat «Llibre de la consolació» (cc. 30-31); són una colla de poemes, els més antics dels quals eren adreçats probablement al regne del Nord (Israel) però que amb la caiguda de Jerusalem van ser aplicats al regne del Sud (Judà).
L’actual col·lecció d’oracles contra les nacions (25,15-38 i cc. 46-51) és certament posterior a Jeremies, ja que pressuposa la caiguda de Babilònia. Ara bé, a la base hi ha material originari de Jeremies, sobretot en el cas de l’oracle dirigit contra Egipte.
Jeremies i la paraula de Déu
La vida de Jeremies no va ser gens fàcil. La vocació profètica li va provocar incomprensions i persecucions, fins i tot de part de la seva pròpia família. Però se sentia atret amb una intensitat irresistible per Déu i per la seva paraula, i va mantenir-s’hi adherit d’una manera ferma i constant enmig de les dificultats i de les crisis. Jeremies se sent seduït per Déu (20,7) i experimenta la força de la paraula del Senyor, fins al punt que la «devora» quan li arriba i és per a ell el goig i l’alegria del cor (15,16). Jeremies no s’hi pot resistir i no s’hi resisteix, encara que la paraula que ha de proclamar el situï gairebé en una posició d’enemic del poble, enmig d’una fonda solitud (16,1-9).
A la llarga, aquest drama personal viscut intensament permetrà al profeta de presentar una «teologia de la història», segons la qual Déu és sobirà dels esdeveniments, ja que en ells mostra la seva fidelitat i el seu amor a Israel i per mitjà d’ells reclama del poble la mateixa moneda. Moltes pàgines del llibre de Jeremies són precisament una lectura de la història, en la qual es descobreix una vegada i una altra l’actuació alliberadora de Déu en favor d’Israel, que és corresposta, en canvi, amb la infidelitat al Senyor i la veneració idolàtrica d’altres déus. Però Déu continua mantenint la seva crida a retornar cap a ell i proposa fins i tot una aliança nova (31,31-34), basada no ja en el compliment extern d’uns manaments sinó en una adhesió personal, interior i sincera a Déu i a la seva paraula.
Jeremies ha exercit una notable influència en el desenvolupament posterior d’idees referides al messianisme (30,9), la nova aliança, el valor de la paraula del Senyor i la seva sobirania sobre la història. El missatge i la vida de Jeremies anuncien i preparen molts dels elements fonamentals del Nou Testament. Jesús mateix és «identificat» amb «Jeremies o algun dels profetes» (Mt 16,14). Però, sobretot, el Nou Testament reprèn el tema de la nova aliança anunciada per Jeremies, i la veu totalment i definitivament realitzada en Jesús (Lc 22,20; 1Co 11,25).
S'ha seleccionat:
Jeremies Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso