Judit Introducció
Introducció
El llibre de Judit narra l’amenaça d’un poderós exèrcit contra una petita ciutat d’Israel. L’acció comença amb l’atac de Nabucodonosor, rei de Babilònia, presentat aquí com a rei dels assiris, contra Arfaxad, rei dels medes. Per tal de dur a terme el seu propòsit, Nabucodonosor convoca tots els reialmes de la terra, els quals refusen de participar en la campanya. Victoriós contra Mèdia, el rei encarrega aleshores a Holofernes, el seu general en cap, la venjança contra els països que no l’han ajudat. S’inicia així l’ocupació progressiva dels territoris situats a l’occident del riu Eufrates en direcció al mar i al sud. Holofernes i el seu gran exèrcit arriben davant les muntanyes de Judea. Betúlia, ciutat petita però amb una posició estratègica, és assetjada. Els seus habitants organitzen la resistència. Aleshores Judit (és a dir, la ‘Jueva’), una viuda piadosa i valenta, passa al campament d’Holofernes, es guanya el general amb la seva esplèndida bellesa i li talla el coll mentre ell es troba sota els efectes del vi. Així Judit allibera el seu poble i Israel derrota completament l’exèrcit invasor.
La disposició d’aquesta narració en el llibre és la següent: en primer lloc es descriu l’imperi de Nabucodonosor i la seva ofensiva contra les nacions de la terra (cc. 1-3), i tot seguit s’explica més en detall la seva campanya contra Betúlia, és a dir, contra els jueus (cc. 4-7); a continuació entra en escena Judit i es narra la seva gesta contra Holofernes (cc. 8-13); finalment arriba la victòria d’Israel i la celebració del triomf contra els enemics (cc. 14-16).
El quadre històric i el marc geogràfic del llibre són imaginaris. Amb noms i fets quasi tots ficticis, situats vagament en el segle VI aC, però amb abundants al·lusions als textos bíblics, es parla de la situació del poble jueu en el segle II aC. El vocabulari, la situació religiosa que s’hi descriu i la dependència literària respecte a alguns fragments grecs del llibre de Daniel permeten de situar la composició del llibre en l’època del conflicte selèucida contra el poble jueu, segurament en una data posterior al 145 aC.
En un període de forts daltabaixos, en què Israel s’ha d’afermar com a nació i en què es troba amenaçat el culte al Déu veritable, l’autor, inspirant-se en diversos fets de la història israelita (Gn 38; Jt 3,12-5,31; 1Sa 17; 25), encoratja els jueus a no defallir i a mantenir-se fidels al Senyor, l’únic sobirà. La lluita contra els enemics (simbolitzats per Nabucodonosor i el seu exèrcit) deixa entreveure que la lluita real és entre el Senyor i el rei divinitzat («Quin déu hi ha, fora de Nabucodonosor?», 6,2). La pretensió orgullosa i arrogant d’ocupar el lloc de Déu, que, com es pot veure en la pregària de Judit (c. 9), està relacionada amb la idolatria, sempre acaba abatuda pel poder diví. La fi d’Holofernes il·lustra aquesta realitat, que és una de les idees clau de la literatura sapiencial: «L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra» (Pr 16,18). En efecte, el qui volia «seduir» Israel i portar-lo a abandonar el seu Déu, es veu perdut per la «seducció» de Judit.
El llibre de Judit ens presenta un Déu que vetlla de prop pel seu poble. No es fa present en la història per mitjà de fets sobrehumans, més enllà de les lleis que regeixen el món, sinó que realitza els seus designis mitjançant l’actuació de les persones, que es mouen per les passions o per les conviccions. En aquest llibre hi trobem una concepció de la Llei allunyada del rigorisme i de l’escrupolositat: allò que compta és l’acceptació confiada del Senyor, que es manifesta en el present, com feia en altre temps i com farà en el futur. Cal remarcar també la capacitat que mostra l’autor per a conjuminar la defensa de la fe jueva amb un esperit d’obertura, que el porta a narrar l’adhesió d’un ammonita a la comunitat d’Israel (14,10), cosa que la Llei prohibia expressament (Dt 23,4-5). Finalment, notem que el personatge principal és una dona. Tot i que en l’Antic Testament trobem altres heroïnes i dones importants, cap com Judit no havia estat presentada com a salvadora del poble i com a model de coratge, de capacitat d’iniciativa i de direcció, i sobretot, de fe en l’únic Senyor.
S'ha seleccionat:
Judit Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso